Més enllà de l’ IBI… una mica de llum sobre els privilegis fiscals de l’Església. Aquest va ser el tema sobre el que el PSC Les Corts em va convidar ahir a les vuit del vespre a prendre la paraula a un costat de la Plaça de la Concòrdia. Quin bell nom per a una plaça, la veritat, representatiu del pactum pacis que es troba a la base de la civilització i de l’aspiració universal a la convivència en llibertat. Daniel Duro del Amo es va atrevir a fer l’acte a l’àgora, en el sentit estricte del terme, i participants, interessats, curiosos, passejants i indiferents van acollir la convocatòria amb naturalitat. Vaig tractar de des-totemitzar la discussió sobre l’ IBI, per anar a les arrels del problema, les encara no resoltes relacions entre la vella estructura jeràrquica de la religió d’Estat i una societat madura i laica, un problema antic i delicat, pendent com a mínim des de les Corts de Cadis. Per això, la comprensió del present requereix tornar a visitar el passat. Vam estar d’acord en la distinció entre la religió com a sensibilitat i la religió com a poder, una idea que si fos compresa per l’actual jerarquia catòlica, com ho va comprendre el cardenal Tarancón, resoldria molts dels conflictes actuals.

M’agrada com la web de l’Agrupació de Les Corts del PSC ha reflectit l’acte, amb el títol

“Les propietats de l’Església són patrimoni de la ciutadania”

 Sota el títol de “Més enllà de l’IBI. Una mica de llum sobre els privilegis fiscals de l’Església”, Joan Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, va explicar l’actual situació tributària de les propietats de l’església catòlica, que inclou 58.000 parròquies a tot l’Estat espanyol, entre d’altres. El catedràtic va ser el convidat del PSC-Les Corts a parlar en el primer acte de carrer celebrat a la plaça de la Concòrdia.

“Dessacralitzar l’Estat i desestatalitzar l’Església” resumeix els postulats de Pont Clemente, que indica que caminar en aquesta direcció implica la renúncia de l’església al Concordat. Va apostar per superar el marc conceptual de la discussió sobre el pagament de l’IBI, tot centrant-se en la “dimensió de patrimoni sentimental compartit” amb que son percebuts els centres de culte catòlic. Esglésies, catedrals i parròquies formen part de l’imaginari comú en un país on fins la Constitució de 1978 l’Estat abraçava el catolicisme.
La situació de privilegi en què viu l’Església catòlica, que inclou l’àmbit tributari, segons el catedràtic, s’explica per la pervivència de la institució i porta a la paradoxa de veure que “el poder de l’església no es correspon amb la quota de fidels que aixopluga.
Les més de 60 persones que han seguit la intervenció inicial de l’expert han tingut l’oportunitat de formular preguntes i d’intervenir al final de l’exposició inicial.