Els meus padrins a la Segarra,  i el meu pare no va perdre el costum, deien, quan una cosa els hi resultava irritant, aquesta frase, que a altres indrets es refereix a la barretina o, més correntment, al barret. A mi, em cridava l’atenció la paraula ‘cachucha’, de la que desconeixia el significat, però entenia el sentit conjunt de la frase. Encara, la mare o els cosins del pare ho diuen això de tirar la ‘cachucha’ al foc… A les Terres de Ponent sovint utilitzen paraules d’origen castellà i crec que ‘cachucha’ ho  és. Una ‘cachucha’ és una gorra i s’ha mantingut amb aquest significat a les Canàries i a alguns països de parla hispana, com Mèxic o Colòmbia. Al Sud del Continent, cal parar compte, perquè la paraula es refereix a una altra cosa! Desconec com ‘cachucha’ s’ha conservat a la Segarra, però en dono fe.

Ara, les meves ganes de tirar la ‘cachucha’ al foc, de fet el meu gest de tirar-la, d’abandonar iradament una discussió universitària sobre el míser us d’uns metres quadrats a on la meva posició era la de compartir i optimitzar, procedeixen de la constatació de que ni la crisi més greu ens retorna a les conductes raonables…

Sí, ho dic per Vostè, companya a la que he promès no tornar a dirigir-li la paraula, per la seva inflexibilitat, però sobretot, per la seva ridiculesa: aquella professora de la que Vostè parlava no podia acceptar un canvi de despatx, perquè malgrat ser idèntics els espais, ‘les vistes al bosc eren diferents’. Vaig tirar la ‘cachucha’ al foc…