Us proposo aquest darrer dia de 2012 que ens interroguem sobre si dos-cents anys després no hem sabut encara sortir del món estret dels estats – nació. I la resposta és que no, que no hem sabut. Militant federalista europeu des de 1978, em sap greu que encara molts dels meus conciutadans, de Barcelona a Istanbul, de St. Andrews a Atenes, no hagin descobert encara la nostra pertinença comuna al demos europeu, l’únic demos nascut no de la guerra (com les nacions), sinó de la pau! És el foedus pacificus de Kant! És la Il·lustració! És el llegat del Lliure pensament! Ens quedem amb els límits d’unes fronteres artificials (que sembla ens permeten una seguretat falsa), quan el nostre humanisme ens hauria d’impulsar a trencar els motllos i a descobrir l’ampliació de l’horitzó vital que Europa significa. Que 2013 ens faci una mica més europeus, es a dir, una mica més lliures i oberts al món.