El Conseller Santiago Vila va declarar dissabte que en el conflicte de la privatització de l’empresa Aigües del Ter Llobregat “ho fiem tot a que la justícia doni la raó a una de les dues parts”. No ho entenc, la veritat. Quines parts?

Per la concessió van concursar Acciona i Aigües de Barcelona. Va guanyar Acciona. Presentat recurs per la part perdedora, la Generalitat de Catalunya va revocar la concessió. A hores d’ara, no hi ha cap acte administratiu que atorgui Aigües del Ter Llobregat a ningú. Per tant, la Generalitat ha de recuperar el ple domini i retornar el preu cobrat, simplement perquè ho ha decidit així ella mateixa! I ha de fer-ho immediatament.

Nota per a no entesos: L’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya no és més que un instrument de la Generalitat de Catalunya, especialitzat en la resolució de recursos de reposició. La Generalitat té una personalitat jurídica única. No és concebible un plet davant els tribunals de dos òrgans de la Generalitat.

El recurs que la Generalitat diu haver presentat contra ella mateixa és, si no opera alguna mena de miracle jurídic, un impossible: és el recurs d’una persona contra un acte de la mateixa persona. Dit d’un altra manera: les dues parts a les que es refereix el Conseller Vila no existeixen, només n’hi ha una, que és la Generalitat! Si aquest plet impossible existís, la demanda i la contestació de la demanda haurien de ser signades per l’Advocat de la Generalitat en un exercici de desdoblament de personalitat…