EL TRIANGLE s’interroga: Quantes preguntes al Govern ha presentat ERC des què lidera l’oposició? I es  respon: Cap. En els dos mesos que portem de legislatura, el Butlletí Oficial del Parlament (BOP) ha publicat ja en cinc ocasions una edició dedicada a recollir les preguntes, a respondre per escrit o verbalment en comissió, que els grups parlamentaris formulen al Govern. Fent un càlcul aproximat, en aquests cinc BOP s’acumulen més d’un miler de preguntes i cap d’elles l’ha presentada un diputat del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, la qual cosa no deixa de ser sorprenent tenint en compte la seva condició de primer partit de l’oposició. Sense fer un recompte exhaustiu, la sensació és que ICV i PPC són els grups que més preguntes fan, seguits a distància del PSC i Ciutadans. 

Malgrat el desig d’ ERC de ser a l’hora a la majoria parlamentària i a l’oposició i malgrat el respecte que em mereix l’opinió independent del Dr. Jordi Matas de que els dos papers són perfectament compatibles, la veritat és que Esquerra ha optat per dirigir la política catalana i que ho fa amb un alt nivell d’èxit. Convergència  ( i no diguem Unió) ha abandonat el seu programa i es comporta com un obedient mandatari del seu principal, el que converteix en completament innecessari que el mandant interpel·li a l’executor de les ordres i en inconvenient que el molesti  amb preguntes típiques de l’oposició que no farien més que distreure’l. Alguns exponents d’altres partits s’han encomanat d’aquesta substitució de la Política per la Metafísica i han començat a proposar una Llista d’Unitat Nacional per a les properes eleccions plebiscitàries. Em sento tant llunyà de tot això, que he de reivindicar novament la Política com l’Art de bastir polítiques al servei dels ciutadans, el que significa gestionar els conflictes d’interessos, en lloc d’amagar-los sota un nou i vell pensament únic.