Noto una certa confusió en els comentaris polítics. A aquest país anomenem “primàries” a les eleccions més o menys obertes a la ciutadania que pretenen contribuir a la designació dels candidats a unes eleccions a les Corts Generals, a una assemblea legislativa o a una entitat local. El cas més recent i notori, la designació de candidat a Alcalde de Barcelona d’ERC. Es una importació més o menys encertada de diversos sistemes existents als Estats Units. A mi em semblen fórmules interesants de participació, poc aprofitades per la nostra manca de cultura en aquest sentit, amb una gran potencialitat de futur.

En cap cas es poden anomenar “primàries” les eleccions que designen els càrrecs d’un partit, el primer secretari en l’exemple del PSOE i del PSC del diumenge passat, per molt que es facin per sufragi universal, directe i secret entre tots els militants d’un partit. No són “primàries” perquè són, simplement, eleccions. Lògicament a aquestes eleccions voten només els afiliats, com succeeix a totes les manifestacions del dret d’associació. Que hagin pogut votar TOTS els militants em sembla un avenç indiscutible i una lliçó pels altres partits.