Tal como somos és el títol d’un article que avui publica a EL PAÍS Francisco Morente, professor de la UAB. Parla de Jordi Pujol i d’altres coses, però vull fixar-me en la descripció que fa d’un cert sentiment de superioritat dels catalans sobre la resta d’espanyols. Diu:

Ya saben aquí somos serios y trabajadores, no como otros que se pasan el día en los bares y viviendo de los subsidios que nosotros les pagamos; aquí no despilfarramos como quienes construyen aeropuertos donde no aterrizan aviones (…); nuestros políticos –nuestros empresarios, nuestros obispos, nuestra prensa…-  no son ejemplares, pero comparados con los de más allá del Ebro…; nosotros somos los más modernos y los primeros europeístas (desde la Marca Hispánica), no como esos medio africanos con los que nos vemos obligados a compartir esta península que  habitamos y que aún no se han quitado el pelo de la dehesa.

Obviament, el sentiment a que es refereix Morente es compartit només per una porció, més gran o més petita, no ho sé, dels catalans. No és una dada estadística haver-ho tornat a sentir i a llegir durant aquest mes d’agost que s’acaba. No és una justificació, tampoc, que una part gran o petita, de la resta d’espanyols formuli judicis igualment estúpids sobre els catalans, que inclouen el menyspreu d’una llengua diferent. No és una dada estadística haver-ho tornat a sentir i a llegir durant aquest mes d’agost que s’acaba.

El que sí puc dir és que considero -amb l’autor citat- totes les qualificacions o desqualificacions globals de grups humans (étnics, racials, linguistics, religiosos, sexuals) com essencialment injustes, com a llavor de l’odi i com a pòrtic de l’enfrontament.