AVE de les 08:25 hores de Barcelona a Madrid. Classe turista. Durant la primera hora una cridòria insuportable de pati de veïns. Domina la llengua catalana, però contra tots els tòpics no es descobreix cap rastre de conducta cívica. Enyoro els trens que m’havien portat fa tants anys del centre de Londres a Wimbledon. A diferència d’aquells vehicles de portes laterals que donaven accés al seient, ningú llegeix el diari. Potser perquè no el distribueixen gratis com a preferent. Demano per l’anomenat “vagó en silenci”, però el supervisor no passa o no el veig. A les 10 crida menys gent, però uns tres o quatre grups de classe mitja de comarques han agafat tot el protagonisme en aquesta contaminació sonora. He de recordar reservar el vagó silenciós al proper viatge.