Repasso aquests dies passats,  a l’escriure en un moment de tranquil·litat, de nou, al Diari.

El dilluns, 9 de febrer, comença a les vuit amb la lectura i correcció del meu calendari d’activitats. Hi ha coses anotades fins a finals de 2016 i, encara, textos pendents d’escriure de conferències ja impartides amb un simple guió. A les 9:30 RM vol dialogar sobre les seves sempre agosarades idees i arribem a algunes propostes provisionals. A quarts de cinc, reunió amb l’equip d’AC, un emprenedor incansable. A les 18:30, Comitè Executiu de la Cambra de Comerç. Avui, breu i ràpid. Com sempre, contemplo les previsions de creixement amb un optimisme escèptic. O serà, potser, un escepticisme optimista?

Dimarts, a les vuit en punt, enèsim intent d’ordenar agenda i temes. A les 9:45, un cafè Amb RM. A les 10, classe-pilot al Departament d’Ensenyament sobre la construcció de la ciutadania europea. M’escolten amb una gran atenció i RM  es queda per a la segona part. Després m’envia un wthatsApp, content. A les 13 hores, XG i uns dubtes interpretatius sobre una d’aquestes normes que semblen tan llargues i complicades amb la única finalitat de crear la incertesa més gran possible. A les dues, una hamburguesa a la terrassa coberta i informal de l’Eqüestre amb l’Astrid i un jove, potser no tant jove, advocat, que encara es planteja que vol ser de gran, sempre i quan això no afecti la seva qualitat de vida. A les 19:00, presentació de l’Informe Ferrer i Guàrdia sobre la Laïcitat. Quarta edició! Retrobo en Jaume Funes, a qui no havia vist des dels temps de Joventut i Societat als vuitanta, i l’Enric Vendrell, ara director general d’Afers Religiosos. A la mesa, també, Santi Castellà i Joffre Villanueva. Tots tenen avui un dia inspirat. Coincidim a dir que el diàleg interreligiós no ha de ser objecte de les polítiques públiques, sinó que en tot cas és un fenomen social desitjable. Al rerefons, els fets de gener a París. Bona entrada a l’Espai Ferrer. Un dimarts a la nit a Barcelona i ja tenim una edat: no ens quedem a sopar per a parlar fins a l’extenuació del dret a la sàtira. No, a dormir. Ni un mal whisky de malta. Aigua.

Dimecres, 11, a les vuit, últims retocs a l’article d’una professora del Departament per a IMPUESTOS. A les 10:00 hores. Amb la Maria Dolors Torregrosa inaugurem la nostra assignatura compartida de Dret financer i tributari. 50 alumnes que composen un grup amb expectatives. Contents. Li explico que he trobat a una carpeta del meu pare una notícia publicada a l’ABC  l’any 1985 a on s considerava com la prova més gran del sectarisme socialista que s’hagués concedit una subvenció de 1.800.000 pessetes a Joventut i Societat. Ell la va utilitzar a una conferència. No sabia –en aquell temps encara no parlàvem d’aquestes coses, que el nou president de Joventut i Societat des de feia pocs dies… era jo! A les 14:00, comissió permanent del Suprem Consell. A les 17:00, conversa amb una vella amiga sobre com afrontar una crisi personal no amb la rauxa de la catalana ofesa sinó amb la civilitzada hipocresia francesa. Poc èxit, crec. A les 18:30 i fins molt tard, MP m’interroga sobre temes del món hoteler a una ciutat que ja sembla que no sàpiga fer gaires coses més.

Dijous, 12. Classe a les vuit a la Facultat de Dret. L’activitat financera i el significat del deure de contribuir en el marc de la construcció de l’Estat de Dret. Dues hores. Poques preguntes. M’avisen amb un gest del rostre que han tocat les 10.  A les 12, junta general d’accionistes d’una societat creada pel meu pare a on, per tradició, presideixo com a única activitat la junta general. Els socis que a la darrera sessió van bastir un NO a les propostes del management a les que jo donava suport, en la seva majoria no assisteixen el dia en que havien de bastir un SÍ alternatiu. Una metàfora del país. Dinar al Da Luca, de l’Hotel Alexandra, amb els consocis. Bon ambient inter generacional i bona relació qualitat-preu en el menjar. Els antics no deixen de preguntar-me per la mare i els hi dic la veritat, que està fenomenal. A les 17:00, un company del col·legi em demana ajut per a una ONG a la que està tractant de donar una estructura racional, capaç de canalitzat el caòtic impuls filantròpic dels seus promotors. Llegeixo fins tard i arribo a un còctel al Cercle del Liceu i a la segona part de Norma. Lamento haver-me perdut Casta diva. Trucaré a la Begoña Alberdi.

Divendres, 13. Em llevo tard, a dos quarts de nou. A les 10:00 RM aconsegueix sorprendre’m un cop més de la seva visió femenina del món. Arribem a un compromís. Després em deixarà diversos missatges al mòbil per dir-me que del pacte, res de res. Veurem dilluns. A les 12:00, presentació del llibre “El General Prim en su Bicentenario”, a càrrec de Borja García-Nieto, Ignacio Buqueras i Josep Maria Bosch, entre altres. Quedem per a sopar a Madrid amb el Josep Maria. Reunió i dinar de treball al migdia. Tarda d’estudi de la situació d’una Fundació benemèrita,

Dissabte, 14. A les 9:50, vol a Palma. Em recull en Rafael, que s’ha deixat una barba de patrici lliurepensador. A les 11:00, ET parla una hora i mitja sobre la pèrdua de la paraula. Dinar amb els amics. Tertúlia amb ET i JM, a casa d’aquest darrer. Entre altres temes, surt a la conversa Jaime Gil de Biedma. De retruc, el JM ens explica coses de Carlos Barral. M’hagués quedat tot el vespre. Torno a Barcelona amb el vol de les 19:30. Males notícies de Copenhague. Reacció francesa. Vull una república europea i un president francès. A TV2, el comissari Montalbano.

Diumenge, 15. Ordeno papers i retrobo aquest diari, com una excusa per a descansar una estona. Li envio al JM a Mallorca la meva conferència sobre Prim.