Mariano Abad, Catedràtic Jean Monnet a la Universitat d’Oviedo i antic director de la seva Escola d’Empresarials,   a la “Lliçó Magistral Professor Magí Pont Mestres” de la Universitat de Barcelona: “tot i que Adam Smith considerava un impost sobre la renda com una inquisició extremadament odiosa, William Pitt va concebre aquesta figura impositiva el 1799. El 1803 l’impost va ser reformat per Henry Addinton “. Durant una hora i quart, el Dr. Mariano Abad ha desgranat la seva investigació sobre els orígens de l’impost sobre la renda, en el canvi del segle XVIII al XIX, sent el Regne Unit el bressol d’una transformació radical de la fiscalitat que arriba fins als nostres dies. El metacrilat commemoratiu li ha estat lliurat per Gloria Clemente.

Jaume Segura Illa, per la seva banda, ha rebut de mans del delegat de l’AEDAF a Catalunya, Llorenç Maristany, el guardó “farigola i romaní”, en reconeixement de tota una vida dedicada a l’assessoria fiscal. En el seu discurs d’acceptació, ha agraït l’afecte dels seus companys i amics.

Jaume Gil Aluja, president de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, ha ocupat la Taula de la Jornada durant la sessió necrològica in memoriam Magí Pont Mestres. Joan-Francesc Pont s’ha referit en la seva oració fúnebre als anys 1964-1969, el període de creació de l’Associació d’Assessors Fiscals i al paper que van jugar Antonio Lancuentra i Magí Pont. Ha documentat la seva intervenció amb la correspondència sobre el tema disponible a l’Arxiu del professor, que ell ara classifica i estudia al Mas Lilou.

Joan-Francesc Pont ha exposat el “segon informe d’avanç” de la investigació sobre l’acte administratiu consentit que comparteix amb Maria Dolors Torregrosa, tractant sobre tot el procediment inspector amb relació a l’inici de les actuacions, el caràcter subsidiari dels requeriments a tercers, la virtut de la lleialtat com a essencial per a un procediment que condueixi al consentiment i no al conflicte, l’injust menyspreu del tràmit d’al·legacions prèvies a l’acta, el dret del contribuent a optar en condicions per la conformitat o la disconformitat, la necessitat de dotar a les actes amb acord d’un veritable procediment transaccional, la distinció entre quaestio facti i quaestio iuris, i l’ús i abús de les mesures cautelars.

El Patronat de la Fundació Pont i Lancuentra s’ha reunit abans del dinar; i aquest ha tingut lloc a la cafeteria de la Facultat, permetent culminar fraternalment aquesta trobada anual.