Li escric al bon amic Ramon Vinyals: Al meu parer, el concepte de pàtria que esmentes és del segle XIX, a on va tenir un paper molt rellevant en la transformació de l’antic règim en estats moderns, primer inspirats pel liberalisme i després per la democràcia. El concepte de pàtria que jo defenso no és territorial, és humanista: la pàtria com a virtut pública sinònim de lleialtat. La pàtria postidentitària és, insisteixo d’acord amb la meva filosofia, una aspiració de fraternitat universal. Per posar-te un exemple, els nostres soldats ja no moren a les trinxeres de l’enfrontament amb l’enemic, serveixen al món des del principi d’ingerència humanitària i, sí, perden la vida, però ho fan per salvar als qui pateixen persecució, sense distinció de fronteres.