Fa molts anys que intento concentrar les reunions inevitables a l’hora de dinar i mantenir lliure la de sopar. El vespre és l’ocasió de la conversa distesa i, per a mi, com a un altre segle, ho sé, per a vestir-se, jugar amb les formes i mirar-se als ulls. Però aquesta setmana no he pogut evitar saltar de compromís en compromís, malgrat que en alguns casos a l’hora europea, bo i seguint els consells del Fabián Mohedano i la seva reforma horària, una proposta plena de sentit:

  • El dilluns, Quico Ràfols convoca a les nou a un restaurant del carrer Girona als cofundadors el 29 de setembre de 1978 de la secció catalana de la Joventut Europea Federalista (JEF) i el debat se’ns queda curt i proposem un nou sopar, aquest cop amb l’Albert Solé com a invitat especial.
  • El dimarts, després de la meva conferència sobre “Ferrer i Guàrdia entre la reforma, la ruptura i l’educació: la ciutadania republicana, eix d’una societat bona”, sopar a un restaurant del Vapor Gran amb els bons amics de la junta de l’Ateneu Terrassenc, presidida pel Dr. Josep Corominas, des del record d’en Francesc Olivé.
  • El dimecres, a les 21 hores, sopo a una sala privada d’un hotel amb un petit grup d’empresaris convocat per J.G., uns comensals selectes i, sobretot, prudents.
  • El dijous, aquest cop a les vuit, inauguració del nou pis, a un lloc privilegiat d’Horta, del meu oncle Luis Miguel Clemente. Grata sorpresa pels jardins del barri, per l’atmosfera neta, per la tranquil·litat i absència de soroll i per la truita de patates de 20 ous.