Al nàxer amassona, de mur te coronares,

mes prompte ta crexença rompé l’estret cordó,

tres voltes te’n cenyires, tres voltes lo trencares, 

per sobre’l clos de pedra saltant com un lleó.

 

Perqué lligar-te’ls braços amb eix cinyel de torres?,

no escau a una matrona la faxa dels infants;

més val que l’enderroques d’un colp de mà y esborres;

¿muralles vols ciclòpees? Deu te les da més grans.