No crec en el dogma de que cal gastar qualsevol superàvit. Defenso el principi de que els ingressos públics han de ser suficients per a cobrir les despeses. Les despeses es decideixen d’acord amb un programa i no en funció del que queda a la caixa.

No crec en el dogma de que només és progressista augmentar els tributs. El que és progressista és encertar en el disseny de la millor despesa pública i fer-ho amb un horitzó redistributiu. A una Ciutat amb la pressió fiscal de Barcelona, la congelació durant un any de les figures tributàries, una bona part de les quals recau sobre els immobles, és una mesura raonada i raonable.