A MINERVA-LLEIALTAT NÍMERO 1 

El Germà Kropotkin ocupa l’estrada de l’Orador per tal d’exposar la seva planxa “L’amor armat”, un títol que ha triat en homenatge al recentment traspassat José María Mendiluce i a l’obra que va dedicar, entre altres llocs torturats per la guerra, a Bòsnia. En aquella ocasió no va deixar de cridar a la nostra consciència pacifista sobre la necessitat d’aturar els genocides. A la seva planxa, el Germà Kropotkin descriu com la pau ha estat històricament només un descans entre dues guerres i que la cultura de la pau neix amb Kant i comença a obrir-se pas després de la Segona Guerra Mundial. Defineix que la pau, associada a una idea correcta de “viure junts” només pot néixer de la cultura dels drets humans. Critica el comunitarisme perquè és una disfressa del viure junts sota un rígid “viure separats” i preconitza l’acostament dels éssers humans mitjançant el coneixement i l’amor. El coneixement permet descobrir la rellevància dels elements que determinen la igualtat i la dignitat de les persones i la reflexió serena sobre l’existència de valors universals compartits o, al menys, compartibles. A cada territori, “viure junts” ha de ser el resultat de l’equilibri entre la prevalença de la unitat al voltant d’aquests valors compartits i l’expressió individual i col·lectiva de la pluralitat susceptible d’enriquir al conjunt sense menyscabar la seva unitat. “Viure junts” es pot així llegir com “aprendre junts”.

La proposta de  l’Orador d’avui per a “viure junts” implica distingir entre el “nucli” i  “l’aurèola” d’un mon organitzat al voltant del concepte de ciutadania. El “nucli” està constituït pels valors i pels principis que configuren el mode d’organització de la convivència generalment acceptat i que és fruit d’una Història el fil conductor de la qual és l’emancipació. Un nucli fort de valors i de principis –entre el que destaca el principi de laïcitat com a fruit madur de la virtut de la tolerància- permet l’existència pacífica d’una aurèola en la que, amb respecte total als principis, es despleguin lliurement les diferents opcions i formes de vida. Les relacions entre el nucli i l’aurèola es basen en una mutabilitat molt limitada del nucli i en una subjecció de l’aurèola, sota qualsevol de les seves manifestacions polimòrfiques, al contingut del nucli.

El Germà Kropotkin analitza les causes, les conseqüències i el desenllaç de la Segona Guerra Mundial, no oblidat les injustes conseqüències econòmiques del Tractat de Versalles, però insistint en el supremacisme exterminador del nazisme alemany i del militarisme japonès, associats a les més diverses fórmules de nacionalismes locals, com el col·laboracionisme de Vichy o l’independentisme flamenc, entre molts altres. La resposta de Churchil va cridar als londinencs a la valentia dels barcelonins sota les bombes italianes. La victòria va conduir a la creació de les Nacions Unides. En l’actualitat, DAESH és un nou supremacisme d’extermini. Al seu origen és evident que no som innocents. Però en la seva agressió implica la tortura i la mort al seu feu de dones, nens, infidels, altres creients i qualsevol discrepant  i la violència indiscriminada arreu del món, com als darrers fets de París del passat 13 de novembre. La resposta és inevitable: no és terrorisme, és una guerra, des d’un enemic amb base territorial, amb el qui no hi ha transacció possible, perquè no demana res, només vol l’aniquilació de tots els qui no pensin com ells. Al Germà Kropotkin li sembla inevitable procedir a la destrucció de les infraestructures del DAESH, el tall de les seves fonts de finançament, l’aliança de la Unió Europea amb els Estats Units i amb Rússia i l’establiment d’un protectorat sobre Síria i part de la regió, amb suport local, especialment de la pròpia Síria i de Turquia.

La planxa finalitza amb un recorregut sobre les objeccions a la tesi anterior i amb una reflexió sobre el concepte de Defensa a la Unió Europea.