El candidat Puigdemont tracta de tu, durant el seu discurs d’investidura, al president Mas. Des de Francesc Macià sempre hem tractat als presidents de Vós. El candidat Puigdemont descriu un programa, però ni una paraula de com es paga. Parla d’una nova hisenda, però no de quin sistema tributari. Fa belles invocacions històriques, li reconec i li agraeixo (una mica de cultura a la nostra Política), però la més recent fa referència a la revolta dels remences de la segona meitat del segle XV, degudament idealitzada. El candidat prescindeix de la Il·lustració, de la revolució francesa, de la revolució liberal, de la revolució industrial, del combat antifeixista, de la cultura dels drets humans, del concepte de ciutadania, de les aportacions de la socialdemocràcia i del moviment obrer i de la pertinença a la Unió Europea i a la OTAN. Ens situa, en les seves paraules, “entre la postautonomia i la preindependència”, un espai ignot d’anomia, durant el qual es podrà fer fins i tot la línia 9 del metro… Una sola certesa: anem cap a l’Estat català (que ja no república!) per un designi ineluctable associat a la meitat del país.

Respectuosament, em mantindré fidel als lligams de fraternitat que vam establir a Espanya durant l’aprovació de la Constitució de Cadis, durant el combat liberal i la mort a mans del poder de Mariana de Pineda, del general Riego i de Juan Martín Díaz, durant la gestió revolucionària del general Prim, durant l’emancipació de les consciències i la cerca de la igualtat a través de l’educació de la Institución Libre de Enseñanza i de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, en el diàleg entre els intel·lectuals de Madrid i de Barcelona, en el intent d’assolir la majoria d’edat a la Segona República, en la resistència antifranquista i en l’aprovació de la Constitució de 1978 sota les aspiracions de llibertat, amnistia i autonomia. Em mantindré lleial als meus conciutadans d’arreu d’Espanya, des de La Coruña a Barcelona, des de Sevilla a Bilbao,  amb els qui hem fet tantes coses junts, hem compartit sacrificis i ens hem imaginat fórmules per a un món millor.

Diumenge, 10 de gener de 2016