Com una lletania, molts amics independentistes escriuen “un país a on els que posen urnes han de passar pels Jutjats com a imputats no és una democràcia”. La frase, escrita o dita així, genera una innecessària confusió.

En efecte, posar urnes és una activitat innòcua. Es fa cada dia a les institucions, a les universitats, a les associacions. Posar urnes és un mitjà. No és la única forma de votar, però és una d’entre les possibles.

Però no totes les qüestions són susceptibles de ser votades. Alguns exemples de coses que no han de ser sotmeses a votació:

  • La supressió del límit de mandats a aquells països a on existeix, per tal de permetre la continuïtat d’un líder carismàtic.
  • La segregació racial.
  • La reintroducció de la pena de mort.

 

En altres casos, convé que certes coses no es posin a votació:

  • La reducció de la càrrega fiscal.
  • L’exclusió a certes persones pel seu origen dels drets de ciutadania.
  • La decisió sobre la culpabilitat del reo (excepció feta del jurat o tribunal).
  • La recuperació de la cadena perpetua.

En els primers casos, i en altres del segon grup, resultaria natural que qui posés les urnes hagués de passar pel Jutjat!

En general, qui incompleix l’ordenament jurídic ha de passar pel Jutjat. La civilització funciona d’aquesta manera. Si algú ha incomplert una norma i ho ha fet per una raó superior, el que ha de fer és explicar-ho. En algunes ocasions, el combat per un ideal requereix passar per aquest tràngol, fins i tot rebre una condemna. El que no té sentit és creure que l’incompliment de la norma és innocu. Això seria la fi del Dret.