El meu professor de “Sociologia regional i urbana” explicava que Barcelona pertanyia al sistema de ciutats de París. Porto París al cor per mil motius. Molt més importants que aquest. Però m’agraden les seves terrasses. I m’agraden les terrasses de Barcelona. I que la gent faci l’aperitiu o xerri o deixi passar el temps a una terrassa. I no crec que això sigui privatitzar l’espai públic, perquè l’espai públic és un concepte abstracte que reivindica el nostre dret a l’emancipació sense tuteles. I els carrers no són un concepte, són una realitat, que mereix oferir totes les possibilitats de gaudir-ne.