Una instància ben intencionada, del món independentista,  em demana el meu ajut per a tenir certs contactes a Bèlgica relatius a la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, lligats a la defensa de l’escola catalana. Li responc:

 

 

Benvolguda,

 

Comparteixo plenament el decàleg que em fas arribar, però no comparteixo l’estel que adorna el llapis. Al meu parer, la república, qualsevol república, és una societat bona i oberta, constituïda per ciutadans. Al decàleg no surt ni un sol cop ni “ciutadans” ni “ciutadania”. Només a un eslògan exterior al decàleg. L’Escola republicana és una escola de formació de ciutadans. La defensa de l’Escola no es pot fer des d’una de les dues meitats de Catalunya i, per tant, crec que l’evocació del món concebut exclusivament des de l’independentisme no és el marc conceptual idoni per a la reivindicació d’un ensenyament veritablement republicà. La república és molt més important que els adjectius que li posem a continuació, catalana, espanyola, ibèrica o europea.

 

Trobo a faltar dues referències essencials per a la cultura política republicana: hi ha dos conceptes clamorosament absents, “escola pública” i “escola laica”. El combat de la Fundació Ferrer i Guàrdia és un combat per l’educació pública i laica. Ens preocupa parlar de “diversitat” si no garantim la unitat de les qüestions fonamentals, pal de paller de la república. Ens oposem a la diversitat multicultural i, com a republicans, maldem per la riquesa intercultural. No volem un Concordat, ni religió a l’escola, ni prohibició de certs aliments un dia o altre de la setmana, ni mocadors ni signes de segregació. Volem una escola emancipadora que transmeti la capacitat de fugir de qualsevol unanimisme.

 

Ens sumarem i contribuirem a un moviment que enllaci amb la nostra tradició renovadora, amb Rosa Sensat, amb la unitat civil al voltant de l’escola pública, amb la transversalitat política que cerca el consens sobre el seu model educatiu; però no podem posar en perill la idea mateixa de l’escola com a institució republicana bàsica si la situem en el marc d’una opció de partit.

 

Afectuosament,