You are currently browsing the category archive for the ‘2016-2020’ category.

Una cuestión de educación y de respeto: no toser en los conciertos es tan sencillo como tener unos caramelos a mano. Es igual de sencillo que desconectar el móvil o no hacer fotografías. Y digo desconectar el móvil, porque a quienes lo consultan durante un concierto se les ilumina la cara y molestan…

Anuncis

Una instància ben intencionada, del món independentista,  em demana el meu ajut per a tenir certs contactes a Bèlgica relatius a la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, lligats a la defensa de l’escola catalana. Li responc:

 

 

Benvolguda,

 

Comparteixo plenament el decàleg que em fas arribar, però no comparteixo l’estel que adorna el llapis. Al meu parer, la república, qualsevol república, és una societat bona i oberta, constituïda per ciutadans. Al decàleg no surt ni un sol cop ni “ciutadans” ni “ciutadania”. Només a un eslògan exterior al decàleg. L’Escola republicana és una escola de formació de ciutadans. La defensa de l’Escola no es pot fer des d’una de les dues meitats de Catalunya i, per tant, crec que l’evocació del món concebut exclusivament des de l’independentisme no és el marc conceptual idoni per a la reivindicació d’un ensenyament veritablement republicà. La república és molt més important que els adjectius que li posem a continuació, catalana, espanyola, ibèrica o europea.

 

Trobo a faltar dues referències essencials per a la cultura política republicana: hi ha dos conceptes clamorosament absents, “escola pública” i “escola laica”. El combat de la Fundació Ferrer i Guàrdia és un combat per l’educació pública i laica. Ens preocupa parlar de “diversitat” si no garantim la unitat de les qüestions fonamentals, pal de paller de la república. Ens oposem a la diversitat multicultural i, com a republicans, maldem per la riquesa intercultural. No volem un Concordat, ni religió a l’escola, ni prohibició de certs aliments un dia o altre de la setmana, ni mocadors ni signes de segregació. Volem una escola emancipadora que transmeti la capacitat de fugir de qualsevol unanimisme.

 

Ens sumarem i contribuirem a un moviment que enllaci amb la nostra tradició renovadora, amb Rosa Sensat, amb la unitat civil al voltant de l’escola pública, amb la transversalitat política que cerca el consens sobre el seu model educatiu; però no podem posar en perill la idea mateixa de l’escola com a institució republicana bàsica si la situem en el marc d’una opció de partit.

 

Afectuosament,

La meitat dels catalans no volem marxar, no sentim que no ens vulguin, tenim aliances hispàniques de tota mena i maldem per construir una Espanya millor.

Trois articles de Joan-Francesc Pont:

 

“De l’opposition apparente entre Sécularisme et Laicité à la conciliation des faux contraires – Essai sur societé ouverte et émancipation citoyenne “, en Kilwinning, nº spècial, 26,  noviembre de 2016.

 

« Histoire de la Franc-maçonerie à Cuba », en Alain de Keghel et alii. L’Amerique latine et la Caraïbes des Lumières, Dervy, París, 2017, págs. 161-180.

 

« L’Alliance : de l’interpretation du Livre à la construction de la Citè », en L’Alliance, Les Essais Écossais, vol. 4, Grand Collège des Rites Ècossais, París,  2017.

Reduir les garanties parlamentàries, abreujar els terminis, imposar rodets, permetre canvis sobtats de l’ordre del dia, menysprear les minories i transformar una cambra legislativa en titella de l’Executiu… a on he vist que es feia?

ERC defensa els “correbous” com un senyal d’identitat. Difícil d’entendre. Defensarem un dia el dret de cuixa com un senyal d’identitat? O el delme? O el berenar de pa amb vi i sucre pels nens? O l’obligatorietat de conèixer de memòria el text complet del Virolai? És per això que no admeten els minarets alguns Ajuntaments nostrats?

Quieren quitar el busto de Samaranch de la Casa Consistorial (de los periódicos)

Nunca le tuve simpatía alguna a Juan Antonio Samaranch. Fue un falangista trepador, un lacayo de Franco, un cómplice de la dictadura y un turiferario del Régimen al que sirvió para servirse a sí mismo. Un personaje que se ponía el uniforme blanco de Falange y la camisa azul en 1974, ¡cuando hasta Fraga parecía un liberal comparado con él! Pero la Historia no puede alterarse: su presidencia del COI y su alianza con Serra y Maragall permitieron la celebración de los Juegos de 1992. Y sin aquellos Juegos hoy Barcelona sería distinta, más pobre, más sucia, menos capaz de realizar políticas públicas y de contribuir a la creación y a la distribución de riqueza. La Historia fue así y está justamente representada en un busto que ha de permanecer. Sin que ello signifique comulgar con ruedas de molino.

Es típic de l’extrema dreta tractar d’insultar a algú trobant-li un avantpassat franquista o col·laboracionista. Es típic d’alguns cretins pretesament d’esquerres tractar de desqualificar a algú per venir d’una família burgesa. Uns i altres s’han saltat a l’escola el tema de la Il·lustració. I no saben que només cada persona és responsable dels seus actes.

El meu professor de “Sociologia regional i urbana” explicava que Barcelona pertanyia al sistema de ciutats de París. Porto París al cor per mil motius. Molt més importants que aquest. Però m’agraden les seves terrasses. I m’agraden les terrasses de Barcelona. I que la gent faci l’aperitiu o xerri o deixi passar el temps a una terrassa. I no crec que això sigui privatitzar l’espai públic, perquè l’espai públic és un concepte abstracte que reivindica el nostre dret a l’emancipació sense tuteles. I els carrers no són un concepte, són una realitat, que mereix oferir totes les possibilitats de gaudir-ne.

I believe in an America where the separation of church and state is absolute, where no Catholic prelate would tell the president (should he be Catholic) how to act, and no Protestant minister would tell his parishioners for whom to vote; where no church or church school is granted any public funds or political preference; and where no man is denied public office merely because his religion differs from the president who might appoint him or the people who might elect him…

September, 12, 1960

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
Anuncis