You are currently browsing the category archive for the ‘Laïcitat – Espai de Llibertat’ category.

Del Ayuntamiento de Valencia, para explicar que el Consistorio no va a ir al Te Deum en la Catedral: “Desde el consistorio han explicado que como el Ayuntamiento es un poder del Estado y el Estado es aconfesional los máximos representantes del Consistorio no pueden participar de forma activa de esta tradición con carácter religioso”.

 

La solución es correcta, pero no el razonamiento: Como La Iglesia Católica es una confesión y de acuerdo con el artículo 16 de la Constitución “ninguna confesión tendrá carácter estatal”, sus celebracones no deben acoger a los poderes del Estado en cuanto tales y sí pueden hacerlo, por supuesto, con cualquier ciudadano, aunque ocupe un cargo público…

Parece lo mismo, pero no lo es: el Estado no es aconfesional, son las confesiones las que no son estatales.

Anuncis

Le 22 septembre prochain, le Centre d’Action Laïque invitera les libres penseurs et sympathisants de la pensée critique à se projeter dans le futur. Actrices et acteurs de la société civile, citoyennes et citoyens seront réunis le temps d’une journée pour interroger quelques-uns des enjeux majeurs du 21e siècle à la lumière de la libre pensée.

À travers huit ateliers thématiques, ce seront près de vingt personnalités de haut niveau qui seront conviées pour partager leurs expertises et projections.

Les thématiques retenues seront aussi variées que la laïcité, l’éducation, le genre, l’éthique, l’égalité, la migration, la mondialisation, le sens et la philosophie…

La journée sera agrémentée de moments de réflexion, de détente et d’interventions artistiques.

 

  • Date : le 22 septembre 2012
  • Horaire des activités : de 14h à 21h
  • Lieu : Square Meeting Brussels – Palais des Congrès — Bruxelles
  • Public attendu : +/- 1600 personnes
  • Événement gratuit – sur réservation

 

Objectifs généraux de l’événement

 

  • Faire valoir la libre pensée comme vecteur de progrès social et humain
  • Créer un espace de convergence et d’identification entre laïques, libre exaministes et sympathisants de la libre pensée
  • Soumettre les enjeux de société à l’exercice du libre examen
  • Rendre publics les apports collectifs et les réflexions de la pensée laïque au 21e siècle.
 
Contenu de l’événement

 

  • Des ateliers de réflexion
  • Des performances artistiques
  • Une scénographie thématique basée sur les combats, les témoignages et les doutes de la libre pensée en Communauté française
  • Une librairie qui présentera plus de 250 œuvres
  • Une conférence ponctuée par des interventions musicales
  • Un lieu d’information et de convivialité
  • Un événement couvert par une équipe de jeunes journalistes.
    Programme — Plan

     

    La journée commencera à 14 h et se terminera à 21 h 30

    Ouverture au public à 13 h 15

    Services ouverts jusque 21 h 30. Accueil et vestiaire jusque 18 h 30

    Ouverture des portes

    • Accueil personnalisé
    • Vestiaire
    • Espaces de restauration
    De 14 h à 15 h 30 Alternance entre interventions orales, découvertes audiovisuelles, exposition, librairie et intermède musical
     De 15 h 30 à 17 h

     

    Ateliers thématiques :
    Présentation du sujet par nos deux invités experts dans le domaine suivie d’un débat interactif avec le public
    De 17 h à 18 h Pause, interventions et découvertes autonomes
    De 18 h à 20 h Rencontre entre Stéphane Hessel et Edgar Morin

    Intermèdes musicaux

    De 20 h à 21 h 15 Réception

     

    21 h 30  FIN

     

     

     

    Listes des intervenants confirmés et en attente de confirmation :

    Les intervenants repris dans le tableau ci-dessous ont pour la majorité marqué leur accord de participation. Toutefois, nous sommes toujours en phase de prospection. De nouveaux intervenants pourraient bien entendu être invités au regard des confirmations en cours d’attente.

    La dynamique de l’échange proposé au public se base sur une synthèse des constats et analyses des différents intervenants. L’échange avec le public portera sur les enjeux qu’implique la thématique pour les années futures, et ce, suivant le prisme de l’exercice de la pensée libre.

    À côté de chaque intervenant, un discutant issu du mouvement laïque permettra d’orienter le débat sur les enjeux de société au regard de la situation belge.

     

    Robert CASTEL   Égalité
    Vincent CESPEDES Sens & philo
    Nathan CLUMECK Éthique
    Nico HIRTT   Education
    Raphaël ENTHOVEN   Sens & Philo
    Yvon ENGLERT   Éthique
    Cinthya FLEURY   Mondialisation
    Stéphane HESSEL   Mondialisation
    Joan Francesc PONT CLEMENTE   Education
    Bertrand OLGILVIE   Éducation
    Henri PENA-RUIZ   Laïcité
    Andréa REA   Migration
    Caroline SAGESSER   Laïcité
    Wassyla TAMZALI   Genre
    Catherine De WENDEN   Migration
    Alain TOURAINE   Égalité
    Susan George   Mondialisation

     

     

     


La Asociación Internacional de Librepensamiento ha difundido la siguiente información:

Noruega deja de financiar a la iglesia

MIÉRCOLES, 16 DE MAYO DE 2012
Perico Echevarría

La unión iglesia – estado ha llegado a su fin hoy en Noruega, tras una
inesperada enmienda aprobada en el Parlamento durante una sesión que debate la modificación de la Constitución nacional. La iglesia tendrá que financiarse por sus propios medios y el país se convierte en una nación secular sin religión oficial.

En un movimiento que ha tomado a todos por sorpresa, el Parlamento noruego ha aprobado la separación de Iglesia y Estado en el transcurso de una modificación de su Constitución. La nación se convertirá en secular y sin religión oficial, y el Gobierno ya no participará, como hasta ahora en el nombramiento de la jerarquía eclesiástica.

La idea de romper el tradicional lazo de unión entra iglesia y estado
surgió ya en los años setenta del siglo pasado, tras constatarse que
la estructura religiosa se beneficiaba del dinero de los impuestos de
los noruegos, siendo la suya una sociedad de poco sentimiento
religioso. Los últimos estudios realizados estiman que sólo un 2 % de los noruegos asisten a oficios religiosos, y que un 72 % ni siquiera
cree en un “dios personal”.

Desde hoy, Noruega es formalmente un estado laico, sin iglesia ni
religión oficial.

 

 

 

 

 

http://vimeo.com/31650531

 

Viernes, 4 de noviembre de 2011. Acto de presentación de la Asociación Enrique Tierno Galván, impulsada por su hijo Enrique y por un grupo de amigos fieles del profesor. Ágora acoge en el Ateneo de Madrid las primeras jornadas dedicadas al laicismo, y el enlace conduce a la grabación del tema preparado especialmente para la ocasión, un intento de dar luz sobre la polémica de las inmatriculaciones de bienes inmuebles eclesiásticos, desde la óptica del Derecho, con un corolario que va más allá de la norma, para adentrarse en el terreno de los sentimientos.

 

 

 

 

 

 

Els que ens considerem ja una mica de l’Empordà llegim amb atenció aquests dies les notícies de la setmana passada referents a la construcció d’una mesquita per part de la comunitat musulmana a Torroella de Montgrí a uns terrenys adquirits al polígon industrial. I no deixen de sorprendre algunes qüestions: En primer lloc, sembla que s’està generalitzant cada cop més la construcció de mesquites fora del centre urbà i la pregunta que ens fem i si algú s’imagina una església de nova construcció en un espai destinat a activitat industrial. No ens estranya que s’esgrimeixi l’argument que la façana xoca amb l’armonia urbana de les naus industrials. En aquest sentit, sembla mentida que l’ajuntament estigui buscant esquerdes jurídiques per acabar amb la revocació de la llicència d’obres i la llicència d’obertura de la mesquita. Caldria qüestionar-se on està la preservació del dret la llibertat religiosa reconegut constitucionalment. I en darrer terme, la comunitat musulmana ha mostrat una clara voluntat de diàleg i assumeix que el seu projecte podria no ser el definitiu: On està el talant democràtic dels responsables municipals?

La llibertat ideològica religiosa i de culte és el dret representatiu de la llibertat de consciència. I així ho reconeix la màxima Norma del nostre ordenament jurídic. Ara bé, cal tenir en compte que la religió catòlica té garantits els drets per tradició. Mentres tant cada cop hi ha més persones que reclamen el reconeixement d’altres religions més enllà de la veritable. Els espanyols han respost tradicionalment a la dicotomia entre clericals i anticlericals. Però Espanya ha patit una transformació important en els darrers anys. És clar, abans ser espanyol volia dir ser catòlic, baixet, sentimental, conservador (que no de dretes o sí), heterosexual, aficionat als toros i al futbol i poc més. Avui ja no és així, es pot ser aficionat de hàndbol, escollir lliurement l’orientació sexual i ser conservador però també progressista. Ara bé, sembla que en la qüestió religiosa continua havent-hi la idea d’una inexorable dicotomia entre bons catòlics i crema-capellans.

Bona culpa d’això té el sistema asimètric de reconeixement de les religions. A més, la força desmesurada de l’Església Catòlica que agrupa a 13 milions de persones, segons el CIS dels 48 milions d’espanyols. La pregunta clau seria a qui ha d’anar dirigida la política pública. De la mateixa manera que es destinen recursos quan el Barça juga al Camp Nou amb polítiques de seguretat i s’ajusten en funció del públic assistent: màxim 100.000 persones, probablement la política pública s’ha d’acotar als menguants 13 milions d’espanyols que es defineixen exclusivament com a catòlics practicants, però també al milió de musulmans, als vuit-cents mil protestants, als cinc-cent mil ortodoxes, als cent-vint-i-cinc mil testimonis de Jehovà, als trenta mil mormons, als deu mil budistes, etc.

Cal separar la qüestió religiosa de la qüestió cultural. Cal evitar caure en l’error de pensar que tots els marroquins que hi ha Espanya són musulmans, com que tots els que celebren el Nadal en família (pràcticament la majoria) són catòlics (cada cop més una minoria). Tampoc es pot pensar que l’escola que posa un pessebre està fent proselitisme del catolicisme o està creant fidels, com seria un error considerar que tots els assistents a la festa del xai són musulmans. Hi ha una deformació de la realitat provocada pels estereotips. Per exemple la majoria dels protestants a Espanya procedeixen del XIX i també hi ha musulmans conversos.

Cal concretar què vol dir polítiques de laïcitat. Cal separar les polítiques d’immigració de les polítiques de ciutadania i  de les polítiques relacionades amb la llibertat religiosa. Polítiques que fomentin la llibertat religiosa indissociablement són polítiques laiques. Si tenim clar que les religions són un dret l’estat no pot simplement mantenir-se al marge, sinó que ha de definir unes polítiques adequades de gestió de la pluralitat, principalment a través dels municipis. I per això cal abordar la qüestió amb sentit comú. Hem de ser curosos per tal de que les religions no segreguin la ciutadania en comunitats enfrontades, però també per no menystenir les aportacions que cada religió pot fer a la realització efectiva dels valors compartits. Donem prioritat al sentit comú: amic íntim de la laïcitat.

A 4 mans: Fabian Mohedano i Joan-Francesc Pont

 

 

Artículo publicado en el recién aparecido número 91 de la Revista de Estudios de Juventud, INJUVE,  Madrid, 2010, páginas 11 – 27, por ahora sólo disponible en la publicación referenciada. El número 91 tiene carácter monográfico, bajo el título Jóvenes y Laicidad y ha sido coordinado por Jesús Sanz, de la Fundación Ferrer.

Una vez presentada la revista, aparece el siguiente enlace en el que puede accederse al texto completo del artículo:

http://www.injuve.es/contenidos.downloadatt.action?id=1044247757

 

http://www.tv3.cat/videos/3247732/Sha-de-permetre-la-ubicacio-de-capelles-per-al-culte-a-la-universitat-publica

L’enllaç porta al vídeo del debat sobre la capella catòlica de la  facultat d’Economia i Empresa moderat per Josep Cuní a TV3.

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
Anuncis