You are currently browsing the tag archive for the ‘fraternitat’ tag.

Tal como somos és el títol d’un article que avui publica a EL PAÍS Francisco Morente, professor de la UAB. Parla de Jordi Pujol i d’altres coses, però vull fixar-me en la descripció que fa d’un cert sentiment de superioritat dels catalans sobre la resta d’espanyols. Diu:

Ya saben aquí somos serios y trabajadores, no como otros que se pasan el día en los bares y viviendo de los subsidios que nosotros les pagamos; aquí no despilfarramos como quienes construyen aeropuertos donde no aterrizan aviones (…); nuestros políticos –nuestros empresarios, nuestros obispos, nuestra prensa…-  no son ejemplares, pero comparados con los de más allá del Ebro…; nosotros somos los más modernos y los primeros europeístas (desde la Marca Hispánica), no como esos medio africanos con los que nos vemos obligados a compartir esta península que  habitamos y que aún no se han quitado el pelo de la dehesa.

Obviament, el sentiment a que es refereix Morente es compartit només per una porció, més gran o més petita, no ho sé, dels catalans. No és una dada estadística haver-ho tornat a sentir i a llegir durant aquest mes d’agost que s’acaba. No és una justificació, tampoc, que una part gran o petita, de la resta d’espanyols formuli judicis igualment estúpids sobre els catalans, que inclouen el menyspreu d’una llengua diferent. No és una dada estadística haver-ho tornat a sentir i a llegir durant aquest mes d’agost que s’acaba.

El que sí puc dir és que considero -amb l’autor citat- totes les qualificacions o desqualificacions globals de grups humans (étnics, racials, linguistics, religiosos, sexuals) com essencialment injustes, com a llavor de l’odi i com a pòrtic de l’enfrontament.

Anuncis

Vaig escriure al principi del meu discurs “La Ciutat, els ciutadans i els tributs”:

La cultura del poder gira al voltant de la sacralització del fratricidi i, per això, la revolució francesa descobrirà per a l’eviternitat el valor de la fraternitat com a virtut. Aquesta és, al meu parer, una de les grans aportacions de la Il·lustració: la substitució de l’enemic pel germà, de la teologia per la filosofia, del dogma per la ciència, del poder absolut per un poder limitat.

 

Ahir,  la commemoració de Francesc Ferrer i Guàrdia: el moment de l’ofrena de la Fundació amb el Vicenç Molina, quaranta anys d’un vincle fraternal indestructible.

1391578_624008100955120_368138267_n

No hay una causa verdadera por la que luchar, si no es una causa universal.

Joan-Francesc Pont destaca l’estil directe de l’autor i l’esforç de la seva recerca.

Un ciutadà de Gràcia i un lluitador per la trilogia República, Democràcia i Federalisme, així es considerava Josep Roca i Galès (1828-1891), de qui finalment acaba de publicar-se una biografia a càrrec de Gabriel Plana i Gabernet, a la col·lecció Cooperativistes Catalans de la fundació que porta el seu nom. Una excel·lent contribució a la  recuperació de la memòria històrica, en el millor sentit del concepte. 

El 26 d’octubre de 2007, a la seu de l’entitat, presenta el llibre Joan-Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona. Al seu parlament, destaca l’estil investigador de Plana que, com havia fet al seu imprescindible tractat sobre El cooperativisme català o l’economia de la fraternitat (Fund. Roca Galès/Fund. Ferrer Guàrdia/Universitat de Barcelona, 1998), viu  i dialoga amb els protagonistes i, en aquest cas, ens acosta prodigiosament als afanys quotidians de Roca, un home a qui tots els seus contemporanis  consideraven honrat. Destaca el presentador que Roca, al pensar en l’herència que volia deixar als seus nets, es referís a tres coses: una educació digna, una bona biblioteca d’estudis seriosos i bones relacions, degudes a una honrada vida pública i privada. Roca i Galès beu en les fonts del federalisme de Pi i Margall, un dels ciutadans més il·lustres del nostre país, mereixedor de recuperar el monument que al cinc d’oros  li va dedicar la Generalitat republicana, avui injustament desdibuixat com un element decoratiu sense significat. Per a Roca, l’associació preconitzada pel federalisme troba una expressió natural en la cooperativa, camí d’emancipació de la classe obrera catalana. De nou, ciutadania i emancipació caminen de la ma com un binomi indestriable. Roca defuig les crítiques contemporànies a l’Estat, perquè es tractava d’un Estat dels privilegis, i defensa un Estat democràtic, amb una admirable claredat d’idees. La Història, un segle desprès de la seva mort, vindria a donar-li la raó quan preconitzava fórmules de mediació, arbitratge i conciliació en la resolució dels conflictes, quan sostenia que l’acció ètica del cooperativisme tenia la potencialitat d’estendre’s al conjunt de la societat.   

Dr. Gabriel Plana

Aquest és el pròleg preparat pel llibre El cooperativisme català o l’economia de la fraternitat, escrit per Gabriel Plana i Gabernet i coeditat per l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Barcelona, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i la Fundació Roca i Galès l’any 1998.

http://www.laic.org/cat/publicacions/colaboracions.htm

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog