You are currently browsing the tag archive for the ‘laïcitat’ tag.

I believe in an America where the separation of church and state is absolute, where no Catholic prelate would tell the president (should he be Catholic) how to act, and no Protestant minister would tell his parishioners for whom to vote; where no church or church school is granted any public funds or political preference; and where no man is denied public office merely because his religion differs from the president who might appoint him or the people who might elect him…

September, 12, 1960

Del Ayuntamiento de Valencia, para explicar que el Consistorio no va a ir al Te Deum en la Catedral: “Desde el consistorio han explicado que como el Ayuntamiento es un poder del Estado y el Estado es aconfesional los máximos representantes del Consistorio no pueden participar de forma activa de esta tradición con carácter religioso”.

 

La solución es correcta, pero no el razonamiento: Como La Iglesia Católica es una confesión y de acuerdo con el artículo 16 de la Constitución “ninguna confesión tendrá carácter estatal”, sus celebracones no deben acoger a los poderes del Estado en cuanto tales y sí pueden hacerlo, por supuesto, con cualquier ciudadano, aunque ocupe un cargo público…

Parece lo mismo, pero no lo es: el Estado no es aconfesional, son las confesiones las que no son estatales.

Barcelona, dissabte, 12 d’abril de 2014

Tres lògies catalanes, Descartes, de Barcelona, Iod del Maresme, de Mataró i Pedra Tallada, de Palafrugell, organitzen un cop més el sopar republicà de commemoració avançada del 14 d’abril, una iniciativa que va néixer fa una dotzena d’anys de forma espontània, precedit enguany d’una Tinguda conjunta.  Tinc l’honor de compartir l’estrada de l’Orador amb el Dr. Santiago Castellà i amb un tercer ponent. Nit de coincidències i evocacions, nit de pensar en el futur. L’enllaç porta al text que em va servir de base per a la meva intervenció.

 Educació republicana i república educativa

Més enllà de l’ IBI… una mica de llum sobre els privilegis fiscals de l’Església. Aquest va ser el tema sobre el que el PSC Les Corts em va convidar ahir a les vuit del vespre a prendre la paraula a un costat de la Plaça de la Concòrdia. Quin bell nom per a una plaça, la veritat, representatiu del pactum pacis que es troba a la base de la civilització i de l’aspiració universal a la convivència en llibertat. Daniel Duro del Amo es va atrevir a fer l’acte a l’àgora, en el sentit estricte del terme, i participants, interessats, curiosos, passejants i indiferents van acollir la convocatòria amb naturalitat. Vaig tractar de des-totemitzar la discussió sobre l’ IBI, per anar a les arrels del problema, les encara no resoltes relacions entre la vella estructura jeràrquica de la religió d’Estat i una societat madura i laica, un problema antic i delicat, pendent com a mínim des de les Corts de Cadis. Per això, la comprensió del present requereix tornar a visitar el passat. Vam estar d’acord en la distinció entre la religió com a sensibilitat i la religió com a poder, una idea que si fos compresa per l’actual jerarquia catòlica, com ho va comprendre el cardenal Tarancón, resoldria molts dels conflictes actuals.

M’agrada com la web de l’Agrupació de Les Corts del PSC ha reflectit l’acte, amb el títol

“Les propietats de l’Església són patrimoni de la ciutadania”

 Sota el títol de “Més enllà de l’IBI. Una mica de llum sobre els privilegis fiscals de l’Església”, Joan Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, va explicar l’actual situació tributària de les propietats de l’església catòlica, que inclou 58.000 parròquies a tot l’Estat espanyol, entre d’altres. El catedràtic va ser el convidat del PSC-Les Corts a parlar en el primer acte de carrer celebrat a la plaça de la Concòrdia.

“Dessacralitzar l’Estat i desestatalitzar l’Església” resumeix els postulats de Pont Clemente, que indica que caminar en aquesta direcció implica la renúncia de l’església al Concordat. Va apostar per superar el marc conceptual de la discussió sobre el pagament de l’IBI, tot centrant-se en la “dimensió de patrimoni sentimental compartit” amb que son percebuts els centres de culte catòlic. Esglésies, catedrals i parròquies formen part de l’imaginari comú en un país on fins la Constitució de 1978 l’Estat abraçava el catolicisme.
La situació de privilegi en què viu l’Església catòlica, que inclou l’àmbit tributari, segons el catedràtic, s’explica per la pervivència de la institució i porta a la paradoxa de veure que “el poder de l’església no es correspon amb la quota de fidels que aixopluga.
Les més de 60 persones que han seguit la intervenció inicial de l’expert han tingut l’oportunitat de formular preguntes i d’intervenir al final de l’exposició inicial. 

Dijous, 31 de maig de 2012. A les 19:00 hores, presideixo la presentació de la versió catalana de l’Anuari de la Laïcitat 2012 a CaixaFórum. Ahir va fer el mateix amb l’edició castellana Francisco del Barrio a l’Ateneo de Madrid. A ambdues ocasions, prenen la paraula Laura Madruga i Oriol Illa. La Laura amb el rigor de la coordinadora de la recerca. L’Oriol, amb la passió intel·ligent del qui extreu conseqüències de la tasca realitzada. De la precisió de la Laura destaco l’expressió “privilegi notarial” amb la que descriu la pervivència d’un mecanisme excepcional d’immatriculació de bens eclesiàstics. Entre els meus comentaris, la crida a abandonar la discussió fàcil i una mica grollera (per totes les parts) sobre l’ IBI dels immobles de l’Església Catòlica Romana per tal, d’una banda, de deixar a les hisendes locals l’aplicació de la norma i als tribunals la seva confirmació o rectificació; i, d’altra banda, dur a terme algun dia una reflexió legislativa serena sobre la necessitat de desplegar a una Llei Orgànica la pèrdua del caràcter estatal del catolicisme regulada a l’article 16 de la Constitució.

La Asociación Internacional de Librepensamiento ha difundido la siguiente información:

Noruega deja de financiar a la iglesia

MIÉRCOLES, 16 DE MAYO DE 2012
Perico Echevarría

La unión iglesia – estado ha llegado a su fin hoy en Noruega, tras una
inesperada enmienda aprobada en el Parlamento durante una sesión que debate la modificación de la Constitución nacional. La iglesia tendrá que financiarse por sus propios medios y el país se convierte en una nación secular sin religión oficial.

En un movimiento que ha tomado a todos por sorpresa, el Parlamento noruego ha aprobado la separación de Iglesia y Estado en el transcurso de una modificación de su Constitución. La nación se convertirá en secular y sin religión oficial, y el Gobierno ya no participará, como hasta ahora en el nombramiento de la jerarquía eclesiástica.

La idea de romper el tradicional lazo de unión entra iglesia y estado
surgió ya en los años setenta del siglo pasado, tras constatarse que
la estructura religiosa se beneficiaba del dinero de los impuestos de
los noruegos, siendo la suya una sociedad de poco sentimiento
religioso. Los últimos estudios realizados estiman que sólo un 2 % de los noruegos asisten a oficios religiosos, y que un 72 % ni siquiera
cree en un “dios personal”.

Desde hoy, Noruega es formalmente un estado laico, sin iglesia ni
religión oficial.

20011124_laicitat_iberoamerica

programa_laicitat_iberoamerica_24_11_2011

Els enllaços porten a la invitació i al programa.

 

 

 

 

 

 

 

http://vimeo.com/31650531

 

Viernes, 4 de noviembre de 2011. Acto de presentación de la Asociación Enrique Tierno Galván, impulsada por su hijo Enrique y por un grupo de amigos fieles del profesor. Ágora acoge en el Ateneo de Madrid las primeras jornadas dedicadas al laicismo, y el enlace conduce a la grabación del tema preparado especialmente para la ocasión, un intento de dar luz sobre la polémica de las inmatriculaciones de bienes inmuebles eclesiásticos, desde la óptica del Derecho, con un corolario que va más allá de la norma, para adentrarse en el terreno de los sentimientos.

 

 

 

 

 

 

TARJETÓNN

ÁGORA, AGRUPACIÓN PARA EL DIÁLOGO
Y
ASOCIACIÓN PARA LA REFLEXIÓN Y EL DEBATE ENRIQUE TIERNO GALVÁN
Le invitan a las Jornadas “Aproximaciones al Laicismo” los días 4 y 5
de noviembre de 2011

 

 

 

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog