You are currently browsing the tag archive for the ‘Life Long Learning’ tag.

El Portaldelmedicament.cat ha estat elegit com una de “Las Mejores Ideas de Sanidad del Año” en la categoria de Gestió: http:// http://www.portaldelmedicament.cat/ apropa als metges informació i aplicacions útils sobre l’ús racional dels medicaments.

El  “Portaldelmedicament.cat”,  eina de comunicació i de serveis d’Unió Consorci Formació (UCf), ha estat elegit per Diario Médico com una de “Las Mejores Ideas de Sanidad del Año” en la categoria de gestió. L’UCf, entitat iniciativa del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) i la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) per programes de formació continuada posa a disposició de tots els professionals de la Sanitat de Catalunya el Portal del Medicament, per tal d’acostar-los a les ofertes formatives del Programa d’Ús Racional del Medicament (PFURM), així com donar accés als professionals a fonts bibliogràfiques i serveis d’actualització permanent de coneixements sobre els medicaments.

El Portal del Medicament és un projecte finançat mitjançant un acord entre el CatSalut de la Generalitat de Catalunya i l’UCf en el marc del compliment de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris que preveu que la indústria farmacèutica realitzi aportacions al Sistema Nacional de Salut en funció del seu volum de vendes al sector públic. D’aquests fons, el 50% es destina al desenvolupament de polítiques de cohesió sanitària i de programes de formació per facultatius mèdics, dirigits a afavorir l’ús responsable dels medicaments.

L’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB) té subscrit un conveni pel qual es responsabilitza de la creació i manteniment d’aquesta plataforma web, així com de la gestió logística d’aproximadament 150 projectes formatius que diferents centres sanitaris catalans estan portant a terme durant el 2007 relatius a l’ús racional dels medicaments.

 De la secció de notícies de la web de l’IL3.

In the late 1980s, pioneering institutions such as the University of Barcelona and, slightly later, the rest of the public universities in both Catalonia and Spain as a whole began to break out of the rigid Napoleonic scheme of offering classic university programmes regulated by State laws, with a view towards entering a new, more holistic dimension and trying out new methods of addressing people’s educational needs. By so doing, they revived the liberal tradition of the finest universities which, in the early 20th century, had even opened their doors on Sundays to educate the citizens of a country that was almost 90% illiterate.

Certain of the newer universities (such as Pompeu Fabra University in Barcelona) and others with older schools yet new administrative structures (like the Polytechnic University of Catalonia) started by setting up the postgraduate centre as the axis for developing their new teaching approaches. The University of Barcelona, on the other hand, with its six centuries of history, preferred each of its over 100 units or departments to carry out independently its projects. Despite certain disorder and wasted effort, this quickly grew into one of the richest and most varied post-graduate offers in the education market. In my opinion, the advantages of dispersion during what we might call the founding period (1990-2000) far outweighed the drawbacks. 

The University of Barcelona not only launched postgraduate courses from the faculties and departments, but also set up an onsite continuing education centre, Les Heures, in a refurbished mansion to the north of the city, and an online continuing education company, Universitat de Barcelona Virtual S.L., with two external partners from the financial world (Banco Santander and Caixa Catalunya). Indeed, the University of Barcelona faced the new millennium with a complex structure that posed both an opportunity (for the excellence of its offer) and a weakness (for its lack of cohesion). In 2001 and later in 2005 the University gave serious thought to equipping itself with more effective, competitive tools for performance in society, mechanisms also intended as a rationalisation of the financial operation, directed, it goes without saying, to obtaining results. 

Finally, 2005 would see the introduction of bold reform with the aim of achieving a significant degree of permanence, in addition to market penetration both in Spain and abroad. In the spring of that year, Dr Màrius Rubiralta was elected UB president and he undertook a far-reaching plan for the reunification of the institution’s continuing education. He decided to put me in charge of this process and in July 2005 I started my endeavour with the operative integration of the two units which previously had seen to the onsite and online dimensions. This was not easy: two legal entities, a single staff and a single Board of Directors, and yet two different headquarters and, above all, two very differentiated cultures which, furthermore, tended to confront one another in defending the interests of each. Any merger generates apprehension and more so if the financial situation is less than buoyant. 

Dr Rubiralta and I immediately understood the magnitude of the problem and he straightaway brought about the acquisition of a building in Barcelona’s new technological district. We moved with unusual speed and by January 2006 we were already getting activities underway in full force in the new centre. In November 2005 Barcelona mayor Joan Clos, had presided over a formal ceremony attended by over 1200 guests that would symbolise the city’s support for the project.

However the University of Barcelona continued to have a large number of decision-making centres for postgraduate studies, a plurality which could not be remedied by means of a hierarchical arrangement. What to do, then? The idea was to persuade the internal operators of the UB as a whole into showing an outward image of unity. Thus, the UB’s Institute for LifeLong Learning (IL3) came into being, first as a brand (which the market received very favourably), with the intention of becoming one more school within the UB, with a life of its own. On 1 January 2007 a new foundation to substitute the pre-existing entities was legally established, covering, moreover, all postgraduate programming for the UB’s School of Business Sciences, the only faculty to have always followed a common departmental policy at the postgraduate level. 

At the same time, the IL3 signed agreements with other faculties and departments for the co-management of the different programmes. The idea of replacing hierarchical subjection with consensus worked! The IL3 also signed agreements with other institutions and with foreign universities. Such rapidly-earned prestige led to the establishment of a joint venture between the Planeta Group, leader in the Spanish-language publishing sector, and the IL3, for the co-organisation of online educational programmes in Spain and Latin America. The first fruit of this union was the Online Business School, the activities of which got underway this 2007-08 academic year. 

Until now, the body of changes I have briefly outlined, producing an estimated turnover of over 19 million euros for 2007, has required significant ongoing effort by IL3’s 100 permanent employees: company unification, new processes, organisational auditing, service quality demand… objectives which have been achieved by designing distributed leadership and calling for trust and responsibility. As I often used to say, it was a matter of banishing obedience and putting conscientiousness in its place. 

From the outset then, the IL3 has sought to be a place where teaching staff and students can live together, a special academic venue characterised by secular academic interaction. Meetings of the teaching staff at both the general and sector level, the creation of advisory councils by areas, the appointment of the first student ombudsman, the holding of cultural and professional events for both students and alumni alike have all contributed to building this institutional reality. The result could not be better though and, obviously, this has led many UB departments to consider working with the IL3, proving once again that persuasion prevails over imposition. As a hub of initiatives, the IL3 immediately adopted an active role in two work lines which had previously received little attention: the preparing of in-company training programmes and the development of a consulting platform for the business world. In both cases, the question has been to maximise the human capital embodied in the UB professoriate and the IL3’s specialised teams in order to project themselves to the outside world not as individuals but rather as a powerful institution.

Following Plautus’s adage, nomen omen, the IL3 took the name of Institute right from the start and long before attaining this status, with the clear political objective of controlling its own destiny. This is why the IL3 remains a work in progress, a dream which points decisively and unequivocally to the future.  

Publicat a Delta, Flandes, desembre de 2007, núm. 16,  pàgs.  22-24.

25/10/2007  La Universitat de Barcelona i el Grup Planeta creen la primera escola de negocis online

Online Business School és un projecte orientat a la formació de directius i professionals per fer front a les noves necessitats i reptes de la societat El rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Màrius Rubiralta i el president del Grupo Planeta, Sr. José Manuel Lara, van formalitzar ahir dimecres, 23 d’octubre, l’acord entre l’Institut de Formació Contínua, (IL3-UB), i l’Escola d’Administració d’Empreses (EAE) del Grupo Planeta, per a la creació de l’Online Business School, la primera escola de negocis en línia en llengua espanyola. Aquesta iniciativa, neix orientada a la formació de directius i professionals tant a Espanya com en tot l’àmbit iberoamericà. En el projecte, la UB aportarà la formació i el Grup Planeta el màrqueting i comercialització per atreure alumnes així com posicionar la marca en el mercat.L’Online Business School ofereix màsters i postgraus de direcció i gestió financera, MBA, relacions públiques, direcció de màrqueting, recursos humans i medi ambient, entre altres especialitats, dissenyats d’acord amb les directrius del nou espai europeu d’educació superior. Les bases d’aquesta iniciativa són la innovació, la qualitat i la internacionalització conjuntament amb la flexibilitat que ofereix l’aprenentatge virtual

De la web de l’Institut de Formació Continua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB).

Anunci La Vanguardia del mateix dia

Record

27 d’abril de 2007. Es constitueix la Fundació Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, IL3-UB En un acte solemne, aquest matí s’ha segellat la constitució de la Fundació Institut de Formació Continua de la Universitat de Barcelona IL3-UB a la Sala de Juntes del Rectorat, amb la presència dels nous patrons de la Fundació i l’assistència d’alguns convidats entre els que hi havia el Sr. Joaquim Coello que ha estat recentment nomenat President del Consell Social de la Universitat de Barcelona. A continuació, s’ha celebrat el primer Patronat de la nova Fundació. En el seu informe, el rector i president del Patronat remarca la intensa tasca duta a terme durant el darrer any i quatre mesos pel personal de l’Institut. Singularment, destaca el paper del seu director general, Dr. Joan-Francesc Pont, en un procés que ja es preveia enormement complex i que, amb la constitució de la nova Fundació, culmina amb èxit la seva primera fase complint els objectius que se li van fixar, la de creació i bastiment del projecte.Per a la segona etapa que comença avui, la de consolidació i expansió de l’IL3, el nou Patronat ha aprovat la incorporació al projecte de dues persones que, amb els seus coneixements, han de contribuir a que la tasca ja iniciada continuï amb força. D’una banda, Ramon Alemany ha estat nomenat delegat del rector per al Pla Estratègic de l’IL3, mentre que Joaquim Prats és el president de la Comissió d’Innovació Docent, creada avui mateix. Aquests, juntament amb el Director General, Dr. Joan-Francesc Pont, presentaran les línies fonamentals del Pla Estratègic i de Viabilitat Econòmica a la propera reunió del patronat que tindrà lloc durant el mes de juny.L’acte d’avui ha servit per culminar el procés de reestructuració de la formació contínua del Grup UB, iniciada el juliol de 2005, i que ha comportat que Les Heures deixi de pertànyer a la Fundació Bosch i Gimpera per construir, juntament amb la UB Virtual, l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, ara ja amb personalitat jurídica pròpia amb efectes des de l’u de gener d’enguany.Finalment, el rector ha agraït a tot el personal de la Fundació Institut de Formació Continua de la Universitat de Barcelona IL3-UB, l’entusiasme i dedicació que durant aquests 16 mesos han demostrat per tirar endavant un dels projectes més emblemàtics que té la Universitat de Barcelona en aquests moments, i ha demanat que es mantingui el mateix grau d’implicació per a aquesta nova etapa.

De la secció notícies de les webs de la Universitat de Barcelona i de l’IL3.

Memòria 2005-06

Barcelona, 29 y 30 de junio de 2006. Dentro de los plazos legales y estatutarios, la planta cuarta del IL3 ha sido el escenario del Patronato de la Fundación Bosch Gimpera y del Consejo de Administración y de la junta de socios de la Universitat de Barcelona Virtual S.L., órganos presididos en ambos casos por el rector Dr. Màrius Rubiralta Alcañiz. Como es sabido, en la UB Virtual concurren en estrecha colaboración el Grupo UB con los Grupos Santander  y Caixa Catalunya  . Por su parte, en el Patronato de la FBG participan representantes del equipo rectoral, del Consejo Social y un número de dirigentes empresariales y académicos cooptados por el propio Patronato. Entre los principales acuerdos adoptados por unanimidad destaca la creación del Comité Académico del Instituto de Formación Continua (IL3) de la UB, destinado a la acreditación y evaluación de los programas de formación continua del Instituto de naturaleza distinta a los cursos master y de postgrado. Estos últimos, como ha ocurrido ya durante el curso 2005-06, se hallan sometidos a la aprobación de la Agencia de Postgrado. El Comité Académico nace de los distintos agentes activos, directa o indirectamente, en la vida del Instituto. El informe del director general del IL3, Dr. Joan-Francesc Pont, se presenta bajo el formato de memoria sobre la integración operativa del Área de Formación de la FBG (“Les Heures”) y de la UB Virtual S.L., un documento de 43 páginas articulado bajo un expreso deseo de comunicación ágil y comprensible de las principales líneas de actuación del Instituto. 

La formació contínua a la Universitat de Barcelona troba les seves arrels a l’extensió universitària promoguda des de 1901 pel rector Rafael Rodríguez Méndez i els professors liberals, però assoleix el nivell d’una activitat acadèmica d’abast general durant els anys noranta, des de la iniciativa de molts grups docents de les diferents facultats i la creació dels Estudis de Formació Continuada de la Fundació Bosch i Gimpera. Més tard, naixeria la Universitat de Barcelona Virtual.

En l’actualitat, ja pràcticament ningú dubta que la formació contínua és una de les funcions nuclears de la universitat moderna, al costat de la docència reglada, de la recerca i de la transferència o comercialització del coneixement. No deixa de ser simptomàtic, però, que les noves funcions de la universitat, la formació contínua i la valorització de la ciència, hagin nascut en entitats “satèl·lit” de l’Acadèmia, com les fundacions Universitat–Empresa i els Parcs Científics. Potser la història no podia escriure’s d’una altra manera, però avui és innegable que la universitat afronta el repte d’interioritzar plenament el conjunt de les seves activitats, bo i fent ús de l’autonomia garantida constitucionalment.

La unificació operativa de les Heures i la UB Virtual, l’estructuració de la Fundació Bosch i Gimpera en dues branques autònomes continguda a la reformes recents dels seus Estatuts, el llançament de la marca IL3 i l’adquisició de l’edifici de Can Canela són els primers passos de la plena institucionalització de la formació contínua de la Universitat de Barcelona al voltant d’un lideratge fort del rector i de l’associació estreta del conjunt d’iniciatives ja consolidades per tal de bastir una cultura educativa compartida. En aquesta línia, la creació d’una autoritat comuna i universal com l’Agència de Postgrau i el treball rigorós realitzat fins el moment, marquen també les fites d’unificació, coordinació i vertebració de la formació contínua de la UB.

Les Heures i la UB Virtual són fruit d’una època fundacional de l’educació contínua. Amb encerts i amb errors, com qualsevol obra humana, el seu treball ha conviscut i conviu amb diversos projectes de les facultats i escoles. Per això aquest breu document comença dient que l’educació contínua és una realitat tangible reafirmada pels nostres alumnes i exalumnes, i també per les institucions i empreses col·laboradores. L’IL3 ha nascut amb l’inici de l’any 2006 com a resultat de l’impuls renovador de l’actual equip rectoral i el nomenament de nous responsables a finals de juliol de 2005. L’IL3 ha esdevingut un símbol de la voluntat de gestionar racionalment, eficientment i amb rendibilitat econòmica i social aquest aspecte del servei públic universitari que és la formació contínua. L’IL3 troba, a més, la seva raó de ser en esdevenir un instrument d’acció de les nostres facultats. L’IL3 és, és veritat, una institució in faciendo. Aquest és un avantatge especial del que gaudim tots: no es tracta d’imposar un model, sinó de crear-lo entre tots.

Cal que l’IL3 sigui el resultat d’una suma creativa i intel·ligent, molt més que d’una imposició reglamentària. És per aquest motiu que la reunió d’avui de la conferència de degans i directors a la seu de l’IL3 té un caràcter molt especial que neix del verb compartir.

L’IL3 és una unitat de treball de la Universitat de Barcelona, una part constitutiva de la pròpia universitat, que sense perjudici d’aquesta naturalesa indeclinable, utilitza les eines del Dret privat, que avui es concreten en una fundació i en una companyia mercantil. És molt important comprendre aquesta decisió estratègica impulsada pel rector: l’IL3 és UB a part sencera, mentre que els instruments que utilitzi adquireixen un valor secundari i poden modificar-se segons les necessitats de cada moment. És per això que aspectes essencials de la vida de l’IL3 es regeixen pel Dret administratiu, com l’aprovació dels programes màster i de postgrau per l’Agència o l’expedició de títols. El mateix es pot dir de l’aprovació dels programes de curta durada, atribuïda a una comissió ad hoc en la que participa l’Agència de Postgrau al costat del Consell Social.

L’IL3 representa la voluntat renovadora d’oferir un servei públic de qualitat. Per fer-ho possible hem endegat una auditoria organitzativa i un conjunt de projectes que facilitin la relació quotidiana amb el professorat i amb els estudiants. Aquest apropament ha viscut alguns moments simbòlics com l’acte d’inici de curs al Fòrum, el Claustre a la Facultat de Biologia i la Inauguració formal d’activitats a Can Canela amb presència del Patronat de la FBG i del Consell d’Administració de la UBV. En les propers setmanes, viurem la convenció del claustre adreçada a tots els directors de cursos i la jornada internacional de l’MBA i cursos vinculats.

L’IL3 forma part de l’Associació empresarial del districte 22@ i aquesta no és una adscripció més que sumar a les altres que ja té: la EFMD, For Q, EUCEN, etc. El districte 22@ és un tret distintiu de l’IL3, nascut en un entorn dinàmic d’impuls d’iniciatives emprenedores, destinat a delimitar un conjunt d’aliances amb els sectors empresarials d’avantguarda. Els primers resultats ja han començat a veure’s i s’han traduït en una millora de les magnituds econòmiques de la UBV i de la FBG. Això és important, però no és el més important, doncs l’IL3 només es podrà dir que ha fet honor a les expectatives de la seva creació el dia que sigui considerat una baula més de la cadena universitària.

La formació contínua a la Universitat de Barcelona és plural i heterogènia. Aquestes característiques poden ser, sobretot, una virtut i representar una riquesa. L’IL3 és una oportunitat i un repte. L’oportunitat de créixer junts, el repte d’oferir a la societat el millor ensenyament possible. En qualsevol cas, els protagonistes cridats a aprofitar o no l’oportunitat i a assolir o no el repte són tots i cada un dels operadors acadèmics, entre els que destaquen, sens dubte, els degans i directors, a la disposició dels quals existeix i viu l’IL3.

Presentació a la Conferència de Degans i Directors de la Universitat de Barcelona, realitzada a la seu de l’IL3 el 7 d’abril de 2006.

Acabem d’arribar al barri i, amb el rector Màrius Rubiralta al capdevant, fem d’amfitrions del update breakfast:

24-02-06-22-update-v41

80_UnivPremsaCat

Josep Playà explica el nostre projecte.

En inglés y en castellano el primer significado de business o de negocios remite a la compra y a la venta de mercancías y, por extensión, ambas palabras de forma idéntica simbolizan hoy la vertiente más dinámica de la actividad empresarial. Contra ciertas concepciones peyorativas, los negocios o las empresas surgen del espíritu emprendedor del ser humano y constituyen el vehículo insoslayable de creación de riqueza y, por tanto, de bienestar. Ciertamente, no cualquier negocio, sino sólo aquél que responde a los valores subyacentes en la conciencia social tal y como ésta se configura en cada momento histórico. Vistas así las cosas, los negocios se hallan en el núcleo de la sociedad organizada y la forma de dirigirlos, gestionarlos, promoverlos y desarrollarlos es uno de los principales objetos del conocimiento, llamado por su propia naturaleza a ser trasmitido e investigado en la universidad. La tradicional reticencia de la academia para ocuparse de los menesteres del siglo ha mantenido a los negocios lejos de la mayoría de universidades españolas, una laguna que hoy no puede ni debe perpetuarse. En particular, a los negocios les conviene la atmósfera especial de la universidad pública, cuna de la libertad de pensamiento y de la libertad de la ciencia, abierta, por tanto, al progreso y a la imaginación. Éste es el reto que la Universidad de Barcelona se ha planteado con rigor en la última década y que ahora desea renovar y actualizar poniendo en ello la misma pasión que la ha situado en muchas áreas del saber en lugares relevantes del escalafón mundial de centros de educación superior. Los rasgos característicos de la enseñanza de los negocios en la Universidad de Barcelona son la laicidad, la libertad de cátedra y la autonomía en el estudio, una trilogía que sólo puede preservarse en una institución pública de un país democrático, y en una ciudad abierta y tolerante como la nuestra. La nueva era que la Universidad de Barcelona ha inaugurado con la creación de su Agencia de Postgrado, sumando los esfuerzos de su profesorado más dinámico, bajo un liderazgo creativo y sensible al entorno, garantiza la capacidad de respuesta ante las necesidades del mundo empresarial y de los estudiantes de ambos hemisferios. La inclusión en su claustro de directivos empresariales y profesionales en ejercicio completa la necesaria relación con la realidad cambiante y dinámica de los negocios.  

Publicado en EL PAÍS, 5 de junio de 2004.

Quan aquest cronista arriba a casa seva de matinada, l’envaeix, com tantes altres vegades, l’insomni, però barrejat en aquesta ocasió amb una certa enyorança. La sala gran de l’Hotel Alimara encara deu acollir el ball sense fi dels més pernoctadors, lluny encara de l’última copa, i ell recorda, morosament, una vetllada en la que s’ha combinat la tradició acadèmica més estricte, el sentit de l’humor, l’expressió sincera dels sentiments i fins i tot el glamour que enyorava un dia el conseller Vilajoana.

Pocs minuts després de les vuit de la tarda ha fet la seva entrada el seguici acadèmic. Els assistents, amb toga negra i muceta verda, s’han posat dempeus, mentre els professors recorren amb solemnitat el passadís central. A un gest del rector, Juan Tugores, la presidència ha deixat els birrets sobre la taula. El mestre de Cerimònies, Joan-Francesc Pont, ha ocupat el faristol i ha anat presentant els quatre oradors, els discursos dels quals han associat la brevetat amb la calidesa i el contingut. Mel Solé recorda l’evolució del caràcter dels alumnes durant el curs i els convida a no témer a equivocar-se: l’error, caure en ell i després sortir-se’n, és l’única forma d’avançar. Francesc Pelechà demostra que un tributarista, encara que sigui vocal del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional, pot posar passió en allò que diu i omplir les seves paraules d’amenitat. Ana Pilar de Obeso, mexicana, alumna del Master en Comerç Electrònic (ECO) desgrana un discurs magistralment construït i reivindica el cervell i el cor de les persones com les “màquines” millor dotades pel coneixement i la voluntat. Afloren les primeres llàgrimes en alguns dels participants. I, per últim, Àlex Vega, un enginyer de la UPC que ha volgut aproximar-se al món empresarial a través del nostre curs degà, el TGE, desvetlla les interioritats de la cooperació entre els alumnes per seguir les classes i superar els exàmens.

El mestre de cerimònies ha recordat i ha agraït la presència del rector, Juan Tugores, del director del CETT i, per tant, amfitrió, Gaspar Roselló, del president del Col·legi de Censors de Catalunya, Frederic Borràs, i de la vicegerent de la Divisió II, Esther Martra. Just abans del lliurament de diplomes, Joan-Francesc Pont ha volgut recordar que la queixa ciutadana contra el Govern viscuda el dia 20-J hauria de ser una reflexió i una ocasió d’exercici del lliure pensament. A l’Escola –diu- aspirem a transmetre-us aptituds i actituds que us permetin moure amb agilitat en el món empresarial, però aspirem, sobretot, a que sigueu homes i dones amb llibertat de criteri. Els directors dels cursos i les autoritats acadèmiques distribueixen els diplomes i feliciten als graduats. Els fotògrafs exerceixen de notaris gràfics.

En total, la promoció 2002 del Tercer Cicle de l’Escola es composa de 348 alumnes, dels quals quasi la meitat procedeixen d’ultramar, destacant els 41 colombians, els 22 mexicans, els 16 argentins i els 11 xilens. El director de l’Escola, Alfredo Rocafort, agraeix en el seu discurs el treball constant i generós, de vegades ingrat, del conjunt de l’Àrea de Tercer Cicle i del seu responsable, el professor Joan Ramon Rodoreda. Alfredo Rocafort es compromet a realitzar els esforços necessaris pel manteniment dels llaços creats, sobretot, a través de les possibilitats que ofereix la Xarxa. Es refereix al Pla Estratègic de l’Escola, encomanat al professor Martín Peña, i a la ferma voluntat que l’Escola sigui un lloc de trobada privilegiat del món empresarial i un focus de transmissió de valors, de criteris i d’idees creatives a través d’una extensa xarxa de relacions nacionals i internacionals.

El rector, Juan Tugores, per la seva part, ocupa el faristol per comentar i sintetitzar cadascun dels discursos realitzats durant l’acte acadèmic. Es demostra així, que sap escoltar i és receptiu a tot allò que passa en aquesta petita ciutat, la Universitat de Barcelona. La vida, explica, ofereix sovint perfils paradoxals i la missió de l’universitari és extreure les seves pròpies conclusions, aprendre aquelles lliçons, trobant en l’oposició aparent dels contraris motius per a una reflexió sense barreres. El discurs del rector es va construint mitjançant el diàleg intel·lectual amb les intervencions dels oradors precedents i envolta a tots els assistents en el clímax final, en el que ja les llàgrimes de molts apareixen sense dissimulació.

 El Gaudeamus igitur sona amb més força que mai el vivat academia!, la sortida del seguici, el sorprenent vol de les mucetes com a expressió de goig (gaudeamus, ¿no?) i el descobriment, en deixar les togues, que tothom llueix les seves millors gales. El sopar-bufet al jardí, fruit de la col·laboració entre Roberto Torregrosa, director del hotel, i Núria Marrasé, ànima de la festa, permet la conversa relaxada, les fotos de grup, les trobades entre la cinquantena de professors assistents i els seus alumnes i la degustació d’un excel·lent arròs negre, entre moltes d’altres ofertes gastronòmiques. L’inici del ball atrau com un imant a la concurrència i aquest cronista, una llarga estona després, farà un mutis pel fòrum, no sense sentir una sana enveja per la força vital dels qui ocupen activament la pista de ball.

 A. V.

De la web de l’Escola d’Empresarials de la Universitat de Barcelona

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog