You are currently browsing the tag archive for the ‘lliure examen’ tag.

Atenció: canvi d’ubicació i reobertura per a noves inscripcions de la Nit Ferrer i Guàrdia – 18 octubre

Donada l’excel·lent resposta de la convocatòria de la Nit Ferrer i Guàrdia, ens hem vist obligats a canviar d’ubicació per a poder acollir les més de 120 persones que han confirmat la seva assistència. Per aquest motiu us preguem que prengueu nota de la nova adreça on celebrarem el sopar:

Restaurant CROM www.crombarcelona.com
c. Casp, 17 08010 Barcelona (entre Pg. Gràcia i c.Pau Claris, al costat Pl. Catalunya)

Veure Mapa

Per aquest motiu també, ens plau comunicar-vos que tornem a obrir de nou les inscripcions per les persones que estigueu interessades. Les persones que ja havíeu formalitzat la inscripció, no cal que realitzeu cap pas més. Per noves inscripcions, podeu accedir al següent enllaç (data límit dimecres 17 d’octubre, imprescindible inscripció prèvia):

Formulari d’inscripció

Us agraïm molt la resposta rebuda i esperem saludar-vos personalment el proper dijous a les 20:30 hores (us demanem màxima puntualitat).

 

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia – c.Avinyó, 44 08002 Barcelona. Tel. 93 601 16 44 · fundacio@ferrerguardia.org · ferrerguardia.org Si no veus correctament aquest butlletí clica aquí per veure-ho en línia

Avui, dia per dia, fa quaranta anys, adolescent,  que vaig creure amb convicció que ignem veni mittere in terram et quid volo nisi ut accendatur? Quaranta anys de desaprenentatge dels dogmes d’una educació infantil catòlica m’han portat ara, més senzillament, a pensar que igne natura renovatur integra.

29 de març de 2011, 18:30h
Biblioteca Ferrer i Guàrdia
Avinyó, 44 1er pis
08002 Barcelona

Presentació:
David Prujà, Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Ponents:

  • Albert Palà, Historiador, especialitzat en el moviment lliurepensador del s. XIX
  • Santiago Castellà, Patró de la Fundació Ferrer i Guàrdia, President del Moviment Laic i Progressista

La sessió comptarà amb la intervenció dels dos ponents i, posteriorment, s’obrirà un torn de diàleg.

Es prega confirmació d’assistència al correu: fundacio@ferrerguardia.org o al telèfon: 936011644

 

El lliurepensament és una actitud filosòfica d’afirmació de la capacitat de l’ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la natura que sigui i d’emprar l’anàlisi racional i crítica davant les tota proposició que empri argumentació d’autoritat.

El lliurepensament tingué una gran extensió a Catalunya durant el darrer terç del segle XIX i principis del XX. Aquesta extensió es causa de la difusió que se’n féu dins la majoria de corrents progressistes oposats al sistema de la Restauració. Es crearen cercles, publicacions i escoles que ensenyaven i divulgaven sota uns principis de lliurepensament. Actuava, a més, com a marc d’actuació política, social i cultural de les classes populars. Entre les seves files hom hi troba anarquistes, francmaçons, republicans, alguns catalanistes progressistes i fins i tot alguns espiritistes. Amb la Guerra Civil, i l’arribada del règim dictatorial franquista, els lliurepensadors com a part de les corrents polítiques democràtiques, foren perseguits i exiliats. Només l’arribada de la democràcia va permetre recuperar aquesta corrent humanista.

Amb aquesta conferència farem un repàs a aquesta història, i sobretot, farem una mirada a l’estat actual d’aquesta qüestió.

 

Folleto Evento Librepensamiento y Laicidad

 

 

El enlace lleva a la completísima crónica del Encuentro Ciudadano sobre Librepensamiento y Laicidad celebrado el sábado 2 de Octubre de 2010 – Hotel Lafayette, Montevideo.

“It is my strong conviction that we can work together to bring about a transformation of our culture and our world drawing on the way of the Gospel as seen in the lives of Francis, Clare and other great witnesses of nonviolence,” says Louis Vitale, O.F.M.

Fr. Louie believes environmental degradation and nuclear arsenals are existential threats to world peace. He has repeatedly put his body on the line in protest against war and torture. He has been arrested over 200 times, according to reports in the Los Angeles Times.

With a background in sociology and a focus on Sociology of Religion and Social Movements, Fr. Louis is one of the founders of the Nevada Desert Experience that began the present day protest of Nuclear Testing in Nevada. He is cofounder of the Pace e Bene Center for nonviolence and a lecturer in the Spirituality and Practice of Nonviolence at the Franciscan School of Theology.

Fr. Louie was provincial superior of the California Franciscan Friars from 1979 to 1988 and served St. Boniface Catholic Church in the Tenderloin from 1993 to 2005.

Next Sunday, at the First Unitarian Universalist Church of San Francisco, go to hear Fr. Louie’s story about being called to protest and jail while also participating fully in his local community.

Plea to the world by Sakineh’s Children

Do not allow our nightmare become a reality, Protest against our mother’s stoning! Today we stretch out our hands to the people of the whole world. It is now five years that we have lived in fear and in horror, deprived of motherly love. Is the world so cruel that it can watch this catastrophe and do nothing about it?We are Sakine Mohammadi e Ashtiani’s children, Fasride and Sajjad Mohamamadi e Ashtiani. Since our childhood we have been acquainted with the pain of knowing that our mother is imprisoned and awaiting a catastrophe. To tell the truth, the term “stoning” is so horrific that we try never to use it. We instead say our mother is in danger, she might be killed, and she deserves everyone’s help.

Today, when nearly all options have reached dead-ends, and our mother’s lawyer says that she is in a dangerous situation, we resort to you. We resort to the people of the world, no matter who you are and where in the world you live. We resort to you, people of Iran, all of you who have experienced the pain and anguish of the horror of losing a loved one.

Please help our mother return home!

We especially stretch our hand out to the Iranians living abroad. Help to prevent this nightmare from becoming reality. Save our mother. We are unable to explain the anguish of every moment, every second of our lives. Words are unable to articulate our fear…

Help to save our mother. Write to and ask officials to free her. Tell them that she doesn’t have a civil complainant and has not done any wrong. Our mother should not be killed. Is there any one hearing this and rushing to our assistance?

Faride and Sajjad Mohammadi e Ashtiani

http://freesakineh.org/

 

 

 




El discurs sobre Ferrer a la St.V.

Universitat Lliure de Brussel·les, divendres, 20 de novembre de 2009, diada de St. V., l’evocació del fundador de l’alma mater del lliure examen, a les 11:00 hores en punt, davant el monument al Grup G, els estudiants resistents durant la segona guerra mundial. Els rectors de les dues Universitats Lliures (la francòfona i la neerlandòfona),  Philippe Vincke i Paul de Knop, respectivament, el burgmestre de Brussel·les, Freddy Thielemans, i  Bertrand Fondu, Gran Mestre del Gran Orient de Bèlgica. En pocs minuts, una cinquantena de rams de flors es dipositen amb respecte, silenci, solemnitat, fins i tot una certa marcialitat. Ens traslladem vers el Grand Hall, un espai mític de la ULB, presidit pel baix relleu de record als estudiants morts durant les dues guerres mundials. Les intervencions tradicionals dels dos rectors, dels presidents de les associacions d’estudiants i del Gran Mestre del GOB. El discurs espontani, directe, vibrant de l’Alcalde Thielemans, amb la gorra d’alumne de la ULB a la ma. Les meves paraules, una excepció al protocol consolidat, amb motiu del centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia. Estic emocionat i il·lusionat de parlar en aquest temple de la llibertat de la ciència, en aquest espai de llibertat nascut de l’ humanisme racionalista inspirat per la francmaçoneria.  Intervenen diversos representants de cercles d’estudiants i tots ells esmenten la figura de Francesc Ferrer. Corones de flors davant la paret de record als morts. Sortim de l’edifici. Més flors, aquest cop al monument a Théodore Verhaegen (1796–1862). Creuem l’Avinguda Franklin Roosevelt, corones al monument a Ferrer. Un triangle de cent roses vermelles porta el nom de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. Acabem al monument a St. V. cantant l’himne dels estudiants i algunes cançons divertidament anticlericals, entre elles Abas la calotte.

A quarts de dues, recepció a l’Ajuntament. L’Alcalde ja no es treu la gorra d’alumne de la ULB, com la majoria dels assistents. Cançons, cervesa, signatura d’un conveni de les dues universitats amb la Ciutat, …

A la gare du Midi, mentre espero el TGV a París -1h 20m de connexió còmoda en un ambient de treball facilitat per una wi-fi gratuïta- intercanvio SMS’ amb l’Alcalde –amic vell i veritable  i membre del Comitè d’honor de la Fundació Ferrer- i li agraeixo la intensitat emotiva de la jornada.

Ser mujer en el Opus Dei
Isabel de Armas, Foca, Madrid, 2002.

Isabel de Armas, periodista en actiu, explica ara, en forma de cartes a una jove de divuit anys que s’interessa per l’Opus Dei, la seva experiència de nou anys de militància en aquesta organització de l’Església Catòlica Romana, entre 1966 i 1974. L’interès d’aquest llibre rau en diversos factors: la distància intel·lectual i afectiva que dóna el temps transcorregut, les conviccions cristianes de l’autora i la seva adscripció “de base” a la institució en la que no va ocupar càrrecs rellevants, així com el fet de centrar-se en la part femenina de l’Opus Dei, notòriament desconeguda. Isabel de Armas subtitula el treball com “tiempo de recordar” i, en efecte, se submergeix en una època del país i de la seva trajectòria vital força diferents a l’actual. A diferència d’altres obres més superficials i anecdòtiques, el conjunt de “enormes minucias”, en paraules de l’autora, que són explicades críticament, posen de relleu que el mètode opusdeístic es basa en la completa destrucció de la personalitat, en la supressió de l’autonomia moral i en la subjecció completa a l’autoritat dels superiors. Existeix un doble llenguatge sempre en allò que diu l’Opus Dei: la llibertat, la veritat, la religió, la “santa coacció”, el suposat pluralisme… són sempre valors subordinats a l’obediència a una estructura plenament jerarquitzada, en la que ja no impera la violència física dels monestirs sinó la brutal anihilació de l’esperit. L’Opus Dei, calvinista en reconèixer en la “recompensa econòmica” un signe d’elecció divina, és radicalment anti-luterà [i, per tant, antimodern] quan condemna, sobretot, el lliure examen.

L’obra d’Isabel de Armas, oportuna en un país en el qual els col·legis de l’Opus Dei —pedrera dels nous i joves militants— han accedit al finançament públic, ha d’ajudar al coneixement dels perills gravíssims que l’Opus Dei comporta per a l’educació en llibertat de les noves generacions, atès que persegueix per tots els mitjans la “mort” intel·lectual dels seus neòfits i la seva transformació en dòcils instruments de la maquinària burocràtico-religiosa més poderosa del món.

Publicat a Espai de Llibertat, núm. 33, primer trimestre de 2004.

recordar-ferrer-avui

C.M.C. me escribe sobre la discusión que mantenemos desde hace un par de meses.  Encabeza su carta del 25 de octubre con un a un universitario de espíritu renovador, aunque algo ingenuo, que es una broma privada entre nosotros. Manifiesta el sentimiento de pertenecer a esa otra media España, la de los que en otro tiempo fueron llamados, entre compasiva y despectivamente, los “vencidos”. En realidad, el horror que me producen los ganadores no me deja más espacio que entre los vencidos. Qué extraña sensación, sin embargo, haber perdido sin haber tenido la ocasión de ganar. A mi corresponsal le espanta el marxismo. A mí me preocupa más cómo ganar la libertad. Estos párrafos pertenecen a mi carta de respuesta:

…  Así también es Lutero quien conquista la libertad de pensamiento al enfrentarse con la todopoderrosa Iglesia medieval y quien permitirá a Descartes ser el padre de la moderna filosofía. Juicios de valor aparte, Lutero tiene el mérito de haber cortado las cadenas ideológicas con las que la Iglesia mantenía su poder político. Quien a partir de entonces tome una u otra decisión filosófica (…) lo hará por decisión personal y no por rigurosa imposición escolasticista, y no digamos ya inquisitorial.

(…)

Resumiendo, la rebelión del pueblo, que se convierte en causa del progreso histórico, no configura un determinismo mecanicista, sino que es, en realidad, una lucha por la libertad. Ésta, sin embargo, es inspirada por los intelectuales y llevada a cabo por las minorías. Lo conquistado por ellas pasa a ser patrimonio de toda la sociedad.

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog