You are currently browsing the tag archive for the ‘Lliure pensament’ tag.

No hay una causa verdadera por la que luchar, si no es una causa universal.

29 de març de 2011, 18:30h
Biblioteca Ferrer i Guàrdia
Avinyó, 44 1er pis
08002 Barcelona

Presentació:
David Prujà, Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Ponents:

  • Albert Palà, Historiador, especialitzat en el moviment lliurepensador del s. XIX
  • Santiago Castellà, Patró de la Fundació Ferrer i Guàrdia, President del Moviment Laic i Progressista

La sessió comptarà amb la intervenció dels dos ponents i, posteriorment, s’obrirà un torn de diàleg.

Es prega confirmació d’assistència al correu: fundacio@ferrerguardia.org o al telèfon: 936011644

 

El lliurepensament és una actitud filosòfica d’afirmació de la capacitat de l’ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la natura que sigui i d’emprar l’anàlisi racional i crítica davant les tota proposició que empri argumentació d’autoritat.

El lliurepensament tingué una gran extensió a Catalunya durant el darrer terç del segle XIX i principis del XX. Aquesta extensió es causa de la difusió que se’n féu dins la majoria de corrents progressistes oposats al sistema de la Restauració. Es crearen cercles, publicacions i escoles que ensenyaven i divulgaven sota uns principis de lliurepensament. Actuava, a més, com a marc d’actuació política, social i cultural de les classes populars. Entre les seves files hom hi troba anarquistes, francmaçons, republicans, alguns catalanistes progressistes i fins i tot alguns espiritistes. Amb la Guerra Civil, i l’arribada del règim dictatorial franquista, els lliurepensadors com a part de les corrents polítiques democràtiques, foren perseguits i exiliats. Només l’arribada de la democràcia va permetre recuperar aquesta corrent humanista.

Amb aquesta conferència farem un repàs a aquesta història, i sobretot, farem una mirada a l’estat actual d’aquesta qüestió.

 

Article publicat avui a EL PERIÓDICO, versió catalana:

http://elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101105/respectuosament-total-desacord/578417.shtml

 

Artículo publicado hoy en EL PERIÓDICO, versión castellana:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/20101105/respetuosamente-total-desacuerdo/578417.shtml

Folleto Evento Librepensamiento y Laicidad

 

 

El enlace lleva a la completísima crónica del Encuentro Ciudadano sobre Librepensamiento y Laicidad celebrado el sábado 2 de Octubre de 2010 – Hotel Lafayette, Montevideo.

Todo el que deja de hacer lo que es capaz de hacer, peca.

José MARTÍ: Pensamientos, Atenea, Madrid, 1921, pág. 26.

***

La democràcia concedeix tants espais per a la discrepància, que pot exigir unitat institucional en certs moments solemnes. Els qui no ho entenen així són un perill per a la vida de la pròpia democràcia.

Planeta. Barcelona, 2008.

L’autor es colombià i va néixer l’any 1964. Amb la seva novel·la ha estat finalista del Premio Iberoamericano de Narrativa Planeta-Casamérica 2008. El llibre, escrit amb el bell castellà del seu país, descriu amb pulcra senzillesa la història particular d’un home perdut al laberint del fanatisme religiós i de la seva sortida de la foscor. Presoner de si mateix –per fugir no ha de fer res més que obrir una porta, però per obrir la porta ha de ser capaç de pensar pel seu compte…-, el protagonista lluita per desaprendre el cúmul de mites i llegendes que des dels catorze anys i mig han anihilat la seva consciència. Potser la pitjor de les tortures que el catolicisme ha extès (i ha explotat en benefici propi) des de la Contra-reforma, el complex de culpa, el manté immobilitzat i incapaç de saber cap a on ha d’orientar-se, quin projecte o itinerari seguir. A l’interior de la respectable institució catòlico-romana a la que ha consagrat la seva vida, l’obediència com a mètode, el dolor físic com a succedani del plaer,  l’abús de la química per ser reduït a un estat de submissió, l’allunyament forçat del seu pare, bohemi, laic i lliurepensador, la repressió sexual acompanyada d’ocultes transgressions mercenàries –mai greus, si ningú les coneix, si s’evita l’escandol-,  el culte de la personalitat del fundador… defineixen els trets d’una vida a la que li han extirpat la poesia. Fora del que l’autor anomena la Congregació, la llum de Cartagena de Indias és el símbol del retrobament amb l’ humanisme, la reconciliació amb el pare, la descoberta de l’Anna, però sobretot, la recuperació de l’autonomia moral, de l’autodeterminació individual que és el centre vital de l’ésser humà.

No és un tractat científic, sinó una novel·la, però es desprenen d’ella un munt de suggeriments  per a la reflexió sobre els perills que amenacen a la llibertat. Dins i fora de les religions del Llibre, a algunes institucions conegudes i a un munt de grupets desconeguts, la maldat i l’interès de certs individus atrau cada dia a conciutadans nostres que deixen, parcialment o total, progressivament o d’un cop, de ser ells. Abandonen la Raó per refugiar-se sense saber-ho en la sujecció al que Alan Watts anomenava els gurus tramposos. Impedeixen a la Raó, la representada pels seus familiars, amics o amants, per refugiar-se en un catecisme mal après de solucions pre-cuinades a major glòria del cap al que segueixen. Creuen que el que ara posseeixen es tan bo que tothom té dret a compartir-ho i es llencen a un proselitisme agressiu i desvergonyit. Arriben a sacralitzar aquest desvergonyiment i a fer-ne ostentació.

Per un cop, un al·legat anti-sectari, que va molt més enllà del cas concret, de lectura atractiva, un missatge alliberador al voltant de la substitució de la por a l’ infern per la comprensió de que l’ infern era el món autodestructiu al que l’havien conduit els seus ideals d’infantesa.

Minerva o Palas Atenea, diosa de la sabiduría, pertenece al elenco de las deidades femeninas y, por tanto, en mi opinión, evoca a los pueblos y a las gentes que han sabido buscar la felicidad durante su vida, despreocupándose de las obsesiones de ultratumba de las religiones monoteístas, ferozmente masculinas. Minerva es, también, una de las figuras más representadas en los edificios de mi ciudad, junto a Mercurio o Hermes, el mediador; lo que viene a confirmar que Barcelona es un espacio abierto y tolerante.

Cuenta la mitología que Atenea  y Neptuno se enfrentaron para ver cuál de los dos daba nombre a la ciudad de Atenas y que los dioses convinieron entre ellos en declarar vencedor a quien produjera una cosa más útil para la urbe. Neptuno hizo nacer un caballo y Atenea un olivo, lo que le aseguró el privilegio deseado. El olivo –además de ser uno de los referentes de la unidad del Mediterráneo- es el símbolo ordinario de la paz y por ello algunos viejos olivos en el Mas Lilou quieren simbolizar mi compromiso con la construcción de una república universal de ciudadanos libres.

Una de las características de Minerva más valorada por los antiguos se refiere a la irrevocabilidad de lo que autorizaba y al cumplimiento infalible de lo que prometía. Este atributo de Minerva no sólo pone de manifiesto su credibilidad, que ya sería importante si lo comparamos con el carácter veleidoso, arbitrario y cruel del Dios del Libro, sino que además demuestra su lealtad consigo misma y con aquéllos con los que se compromete.

Me interroga un amigo sobre cuáles creo que son mis talentos. Los talentos… una pregunta, ciertamente, de origen cristiano… si recordamos el Evangelio de Mateo, XXV, 14 y ss:

Sicut enim homo peregre proficiscens, vocavit servos suos, et tradidit illis bona sua:

Et unit dedid quinque talenta, alii autem duo, alii vero unum, unicuique secundum propriam virtutem, et profectus est statim…

La distinta suerte de los siervos, según el rendimiento obtenido por los talentos recibidos, se enfatiza en el castigo al que no ha hecho nada:

Et inutilem servum ejicite in tenebras exteriores: illic erit fletus, et stridor dentium.

El llanto y el crujir de dientes, una imagen truculenta propia del Dios vengador y terrible del Libro, y un ejemplo más de la espiritualidad castrada y castrante de los monoteísmos dogmáticos inspirados en él.

Y me pierdo en elucubraciones diversas, sin acabar, ni empezar, la construcción de mi respuesta.

El President Maragall



Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog