You are currently browsing the tag archive for the ‘lliurepensament’ tag.

Atenció: canvi d’ubicació i reobertura per a noves inscripcions de la Nit Ferrer i Guàrdia – 18 octubre

Donada l’excel·lent resposta de la convocatòria de la Nit Ferrer i Guàrdia, ens hem vist obligats a canviar d’ubicació per a poder acollir les més de 120 persones que han confirmat la seva assistència. Per aquest motiu us preguem que prengueu nota de la nova adreça on celebrarem el sopar:

Restaurant CROM www.crombarcelona.com
c. Casp, 17 08010 Barcelona (entre Pg. Gràcia i c.Pau Claris, al costat Pl. Catalunya)

Veure Mapa

Per aquest motiu també, ens plau comunicar-vos que tornem a obrir de nou les inscripcions per les persones que estigueu interessades. Les persones que ja havíeu formalitzat la inscripció, no cal que realitzeu cap pas més. Per noves inscripcions, podeu accedir al següent enllaç (data límit dimecres 17 d’octubre, imprescindible inscripció prèvia):

Formulari d’inscripció

Us agraïm molt la resposta rebuda i esperem saludar-vos personalment el proper dijous a les 20:30 hores (us demanem màxima puntualitat).

 

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia – c.Avinyó, 44 08002 Barcelona. Tel. 93 601 16 44 · fundacio@ferrerguardia.org · ferrerguardia.org Si no veus correctament aquest butlletí clica aquí per veure-ho en línia

Anuncis

Folleto Evento Librepensamiento y Laicidad

 

 

El enlace lleva a la completísima crónica del Encuentro Ciudadano sobre Librepensamiento y Laicidad celebrado el sábado 2 de Octubre de 2010 – Hotel Lafayette, Montevideo.

John F. Kennedy, quan va ser interrogat amb aquesta mateixa pregunta va respondre: I wish I had more good times. Ell hauria desitjat tenir més bons moments i penso que jo també. Vaig ser educat per afrontar reptes i superar-los, per tractar d’agafar velocitat i arribar a moltes fites. Ho he fet i ara penso que potser la velocitat impedeix gaudir de la bellesa del camí. Enyoro no haver anat més poc a poc: he viatjat per tot arreu i no he vist els llocs, he mirat a molta gent als ulls i no he interpretat el significat del seu gest, he somiat mil coses que al final m’han conduit a l’ insomni. Els amics, el coneguts i el saludats –en l’expressió de Josep Pla– ens fan ser com som. No pot ser que hagin, sovint, passat volant. Queda el record, però podria quedar molt més. El coneixement i l’estimació ens fan viure plenament. Aturar el rellotge una tarda al costat de les muntanyes és un privilegi que no pot defugir-se perquè raons urgents et criden. El nostre únic patrimoni és la vida, des del naixement fins a la mort, no hi ha recompenses d’ultratomba. Per tant, cal “cobrar” ara els “dividends” d’aquest capital. Molt sovint he oblidat fer-ho. No he celebrat els èxits amb els companys d’una batalla, perquè uns dies abans ja havíem començat un altra. No he viscut intensament alguna situació que ho mereixia, perquè estava vivint al mateix temps dues o tres situacions diferents. He començat, potser, a descobrir la dimensió de la bellesa, però no puc deixar de pensar en les ocasions perdudes.

Publicat a Dialogal, hivern 2009, núm. 32, pàg. 24

Dra. Dolors Marín

 

Dolors Marín ha preparado una selección de textos de Francisco Ferrer, debidamente comentados y contextualizados, que verá la luz de la mano de la Fundación como una de las actividades del Año Ferrer. Este es mi prólogo para la ocasión.

 

Florentino Pérez-Embid. Leo en la biografía de Jordi García dedicada a Ridruejo sobre este personaje. En los años cuarenta y cincuenta los ciudadanos de este país tenían que pedir permiso al director general de Información para recibir libros de otros países de autores poco recomendables. En febrero de 1954 Ridruejo escribe a Embid pidiéndole que ordenara a su favor una excepción de carácter general para poder recibir cualquier cosa, aun en el caso de que sea heterodoxa y nefanda. Obtuvo la autorización una semana después.

 

________________

 

EL PERIÓDICO està ocupat aquests dies en una campanya de denúncia de la ignorància religiosa que impedeix conèixer la Història de l’Art. Algú sembla angoixar-se per que les joves generacions no saben qui era Salomé, com es deia la dona de Lot o que significava vendre’s per un plat de llenties. A  mi em preocupa que els meus estudiants ignorin el significat dels signes diacrítics, pensin que Odón de Buen és un perfum i no comprenguin qué era un carnet de ball. No es la religió, estúpids, és la cultura general.

 

________________

 

La Izquierda Unida reconquerida pel Partit Comunista d’Espanya expressa la seva consternació  per la deslleialtat de Rosa Aguilar i l’agressió del Partit Socialista. La raó, el nomenament d’Aguilar com ministra del govern andalús. Quin lèxic! Només faltaria acusar-la de bruixa i cremar-la a la foguera. A aquest PCE residual i anhistòric de 2009 li surten les seves pitjors virtuts religioses: fora del partit no hi ha salvació.

 

L’escola forma els ciutadans en la història, el llenguatge, les referències i les virtuts que els uneixen. Per tant, l’espai públic educatiu (el que està finançat amb els diners dels contribuents) ha d’evitar les festes susceptibles de generar divisions entre creients i lliurepensadors o entre creients d’una o altra religió, o entre tendències diverses d’una mateixa religió. Els martiris, les guerres, els enfrontaments, les persecucions poden estudiar-se a l’escola, fins i tot commemorar-se quan han suposat una fita en el combat per la llibertat (per exemple, els martiris de Giordano Bruno, Miguel Servet o Francesc Ferrer i Guàrdia), però no poden celebrar-se com una festa. 

 

El Nadal o Sant Joan no són més que reflexes de les festes solsticials dels cultes antics, són festes amb una significació universal si se les allunya una mica de la seva formulació cristiana.

 

El Nadal ha de viure’s a l’espai públic educatiu com una festa d’alegria en la transició de la foscor a la llum, com una festa ecumènica de fraternitat, com una festa oberta a totes les tradicions. Viscuda d’aquesta forma la festa és una forma de compartir la condició comuna de ciutadans, de comprendre als que són diferents, d’obrir-se a la celebració íntima i personal, a casa, al temple o al carrer, del que per a cada persona  o grup signifiqui la seva visió de la pròpia festa. Entès el Nadal com una pedagogia de la pau és perfectament incardinable a l’escola.

 

La corrida de toros  -per utilitzar el terme castellà de comprensió universal- és innegablement un fet cultural que ha arribat al segle XXI des de les seves arrels als cultes  pagans de la Mediterrània. Es a més un enfrontament a vida o mort entre l’home i l’animal regit per unes regles de l’art decantades durant segles. Tot això no és susceptible d’esquematitzar-se o de caricaturitzar-se com sovint fan els detractors i fins i tot els partidaris de la Festa. Entenc l’atracció que per a molta gent –cada cop menys- exerceix la tauromàquia i sobre tot la que va exercir en el passat, en el que les possibilitats de distracció populars eren força limitades. La meva experiència personal, però, és inexistent: no he anat mai a una plaça si no era pel circ o a un concert o a un míting! La corrida no em genera cap atractiu i si la veig accidentalment per televisió, tanco els ulls. Avui la corrida es poc més que un espectable per turistes i no crec que li quedin molts anys de vida, però no em sento obligat a prohibir-la. Per contra, sí rebutjo certes brutalitats amb els braus que es practiquen a algunes poblacions. Entre els lliurepensadors, conec destacats partidaris de la tauromàquia que no troben cap incompatibilitat entre la visió humanista de la vida i aquesta festa.

 

[Publicat a la revista Dialogal, tardor 2008, núm. 27, pàg. 22.]

Al Consell Plenari de 9 de setembre de 1931:

documents-5-acta-del-ple-aj-de-barcelona-9-set-1931

Al Consell Plenari de 12 de setembre de 1989:

domuments-17-consell-plenari-aj-de-barcelona-12-set-1989

a saeculo confregisti iugum meum rupisti vincula mea et dixisti non serviam

Jeremías, 2, 20

 

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog