You are currently browsing the tag archive for the ‘Religió liberal’ tag.

Arribant a les portes de Nadal i continuant dins del marc de les sessions acadèmiques de les seccions de la Reial Acadèmia de Doctors, em plau convidar-lo a la Sessió Acadèmica organitzada per la Secció de Ciències Humanes que tractarà sobre el tema:

 

 

“DEBAT SOBRE LA RELIGIÓ“

El programa d’aquesta sessió acadèmica és el següent:

Presentació a càrrec del Dr. Francesc Torralba Roselló amb el títol: “La religió i la qüestió del sentit”

Ponència “La religió civil”, a càrrec del Dr. Ángel Aguirre Baztán

Comunicació “La religió en què tots els homes estan d’acord”, a càrrec del Dr. Joan-Francesc Pont Clemente.

Comunicació “La religió vertadera”, a càrrec del Dr. Josep Gil i Ribas

Col·loqui

L’acte tindrà lloc el dia 22 de desembre, dimarts, a les 19.00 h a la seu de la nostra Reial Institució, (Via Laietana,32, 3a planta- 08003 Barcelona). Prego confirmi la seva assistència trucant al tel. 93 667 40 54. Per aquest acte no es requereix portar vestit doctoral.

Anuncis

“I am not afraid of storms,” wrote the Unitarian Louisa May Allcott, “for I am learning how to sail my ship.”

LA_HUMANIDAD_DE_DIOS, Jose Ma. Castillo

“La humanidad de Dios”: el discurso de aceptación del doctorado honoris causa por la Universidad de Granada del teólogo José María Castillo, el pasado 13 de mayo.

A aquells que em titllen d’antireligiós, potser els il·luminaria mínimament saber que no soc antireligiós, sinó laïcista i lliure pensador, i que comparteixo plenament el pensament universalista de la religió de la humanitat que predica, per exemple, aquest prevere amic, cristià, pertanyent a un orde catòlic, a la seva homilia de diumenge vinent:

Quan el Mestre recorria els poblets de Galilea, més que buscar les petites i frívoles felicitats pròpies, la seva vida girava més aviat al voltant d’un projecte que l’entusiasmava i el feia viure intensament i és el que ens ha de fer viure apassionadament a nosaltres. L’anomenava “Regne de Déu”. Era feliç quan podia fer feliços als altres. Se sentia bé retornant a la gent la salut, la pau, la serenitat, l’equilibri mental, quan els podia retornar  la dignitat que els havia estat arrabassada pels amos explotadors, avui per les empreses depredadores, per un capitalisme salvatge i per unes finances fraudulentes. Se sentia feliç quan podia ajudar els desvalguts i febles perquè ells estan en la palma de la mà i en el cor de Déu.

 

Avui, a EL PERIÓDICO, Josep Maria Carbonell, desprès d’una llarga excursió pel que anomena les arrels cristianes de Catalunya, de la que dissenteixo en molts aspectes (no és el mateix Verdaguer que Torras i Bages!), diu un munt de coses molt atractives, per liberals, sobre el catolicisme català, allunyat del catolicisme tea-party, obsessionat amb el poder, i, pel contrari, identificat amb el concepte de minoria creativa, més interessada en la influència que en el poder. Parafrasejant al gran rabí Jonathan Sacks, l’amic Pipo Carbonell es manifesta en favor d’una religió sense poder, a contracorrent, disposada a qüestionar els ídols del nostre temps, apel·lant als millors àngels de la naturalesa… Si tots els exponents religiosos compartissin aquest missatge, viuríem en una societat oberta a totes les creences, respectuosa de les lleis civils, regida per uns valors compartits, unida sota el concepte de la ciutadania i vertebrada pel principi de la laïcitat. Proposaré que la frase de Sacks, pedagògicament explicada per Carbonell, s’incorpori a la pàgina web de la Lliga per la Laïcitat.

 

Many religious traditions ask us to meet face to face with death at the time of year when darkness is longer than daylight. One universal ritual encourages us to consider our ancestors — what they have taught us, how they have sacrificed for us, why they chose to love us, and how they might respond to our current circumstances, were they alive today. It begs the question, Can our ancestors be present with us today and even advise us on life’s journey from death’s realm? This Sunday we’ll explore what happens when death comes home.

Please bring to church with you a picture or other object of memory to honor your loved one(s) — human or animal companion — who has died in the past year or whose death still impacts your life in tangible ways.

During worship you’ll be invited to share the name of your loved one and place your picture or object on an Altar of Honor at the front of the sanctuary. I also encourage you wear your Halloween costume, whether to ward off evil spirits or to make peace with them.

De la convocatòria del servei dominical proper a la First Unitarian Universalist Church de San Francisco pel  Rev. Gregory Stewart.

“It is my strong conviction that we can work together to bring about a transformation of our culture and our world drawing on the way of the Gospel as seen in the lives of Francis, Clare and other great witnesses of nonviolence,” says Louis Vitale, O.F.M.

Fr. Louie believes environmental degradation and nuclear arsenals are existential threats to world peace. He has repeatedly put his body on the line in protest against war and torture. He has been arrested over 200 times, according to reports in the Los Angeles Times.

With a background in sociology and a focus on Sociology of Religion and Social Movements, Fr. Louis is one of the founders of the Nevada Desert Experience that began the present day protest of Nuclear Testing in Nevada. He is cofounder of the Pace e Bene Center for nonviolence and a lecturer in the Spirituality and Practice of Nonviolence at the Franciscan School of Theology.

Fr. Louie was provincial superior of the California Franciscan Friars from 1979 to 1988 and served St. Boniface Catholic Church in the Tenderloin from 1993 to 2005.

Next Sunday, at the First Unitarian Universalist Church of San Francisco, go to hear Fr. Louie’s story about being called to protest and jail while also participating fully in his local community.

He rebut la convocatòria del servei dominical a la First Unitarian Universalist Society de San Francisco. El tema: How to pray without being religious. Una pregunta absolutament incomprensible a un país com el nostre,  perfectament plena de sentit, però,  i que explica per ella mateixa algunes diferències culturals entre els Estats Units d’Amèrica i l’Europa mediterrània. La pregària es pot entendre no com la petició a Déu o als Déus de premis i retribucions, sinó com un intent de donar veu als nostres sentiments més íntims i als nostres somnis, per tal de que, d’una forma o un altra, arribin a fer-se un lloc al món. La pregària seria així una via d’experimentació de la veritat a les nostres vides, una connexió entre la nostra raó i el nostre cor, un punt d’inflexió que ens permet tornar a respirar, una actitud contemplativa basada en la serenor i que cerca la pau al mig de la tempesta. Entesa d’aquesta forma, l’oració és, en realitat, incompatible amb la reiteració de  vells salms escrits fa molts segles, amb l’avorrida cançoneta de frases mal apreses, amb la pressió per no pensar que neix del dogma transformat en catecisme. A la religió liberal i a l’ humanisme lliurepensador –dues cares de la mateixa moneda, dues expressions d’escepticisme sa i natural-, la pregària s’allibera del domini dels escribes i de la mediocritat que sovint els caracteritza, per tal d’esdevenir una via d’emancipació personal i d’enriquiment espiritual.

Un reciente comentario en este cuaderno  sobre la descripción literaria de Dios en el Libro ha generado algunas reacciones verbales de tristeza o de rechazo. Quisiera aclarar que cualquiera de mis opiniones sobre esta materia se refiere a lo que han escrito los hombres. El dios que cada uno albergue en su corazón, el de Pascal, por ejemplo, sólo merece mi respeto. Mi crítica de las religiones deja siempre a salvo las creencias individuales que no pretendan imponerse a las otras.

Como librepensador, he escrito en alguna ocasión, creo que las promesas de salvación inmortal o las amenazas de condena eterna son elementos profundamente distorsionadores de la libertad de conciencia. En primer lugar, porque alejan –enajenan, incluso- a hombres y mujeres de la realidad del día a día y de sus preocupaciones, de sus grandezas y miserias, de sus alegrías y tristezas para envolverlos en sueños o pesadillas de ultratumba. La vida merece experimentarse en su plenitud, porque es nuestro bien más preciado que no resulta lógico malgastar. En segundo lugar, la alienación religiosa es una exclusa para soportar la situación actual, sea la que sea, aun la más amarga, sin ímpetu ni ilusión por la reforma o la rectificación de las injusticias. El librepensador se enfrenta a las cosas como son, sin paliativos, y esto constituye para él un estímulo para el progreso y una razón para el compromiso social.

Me gustaría que mis lectores entendieran que mi crítica se dirige a las religiones dogmáticas, como he cuidado de remarcar, y no a las manifestaciones de religión liberal. El concepto de religión liberal es prácticamente desconocido en España, a pesar de que contamos con una rica tradición propia representada por el krausismo, que ha estado, además, notablemente presente en los talleres masónicos hasta la guerra civil de 1936-39.

Es muy difícil que el catolicismo se aproxime a los valores de la religión liberal, precisamente por el carácter central que en él ocupa la heteronomía moral, la obediencia al director espiritual, al superior o al confesor. Es innegable que el Cardenal Vicente Enrique y Tarancón (1907-1994) fue un personaje clave durante nuestra transición política, con un planteamiento de estricta separación entre la Iglesia y el Estado, heredado de John Henry Newman (1801-1890) y valientemente expresado en momentos clave como en el discurso de la coronación de Juan Carlos I el 27 de noviembre de 1975 (la Iglesia no patrocina ninguna forma de ideología política) o en el de aceptación del grado de doctor honoris causa por la Universidad Politécnica de Valencia unos meses antes de morir, sobre la posibilidad de una ética civil. Nótese que en ambas cuestiones Tarancón expresó un parecer directamente opuesto al de Rouco Varela en la actualidad. Pero contrariamente a Newman que antes de ordenarse como clérigo anglicano y de su posterior conversión al catolicismo fue profesor en Oxford y se aproximó al liberalismo teológico de la Broad Church, Tarancón no cuestionó jamás la ortodoxia, no experimentó o no dejó entrever las crisis asociadas a la búsqueda individual de la trascendencia.

No puede, sin embargo, sostenerse la imposibilidad absoluta de que los católicos, individualmente o en grupo, progresen hacia la religión liberal. No es fácil, como he dicho, entre otras cosas por la afición al anatema de la estructura eclesiástica. Roma locuta, causa finita. Me explica mi amigo Emili Echeverría que hay en Cataluña, por ejemplo,  grupos católicos que no escatiman esfuerzos para construir nuevos espacios espirituales en los que sea posible decir que mientras tengamos vida, tenemos la oportunidad de cambiar nuestros hábitos, de procurarnos una existencia de calidad, de aprovechar y de gozar de cada aliento y de cada latido de nuestro corazón, grupos que han abandonado los dogmas tristes de ultratumba, para compartir la alegría en la inspiración de las obras de otras personas, no importa su credo, como Pablo Neruda o Mahatma Gandhi. Es la gente que no sintonizaba la COPE arrastrada por los índices de audiencia de ciertos personajes dedicados a convertir el extremismo en un negocio, que, aun respetándole, no aplaude al Papa histéricamente en los estadios, y que lee cada semana las homilías de Lluís Vila, OFM, quizás el exponente de cristianismo liberal más lúcido de nuestro país en este momento.

Last week’s service at the First Unitarian Church of San Francisco on Islam’s month of Ramadan prompted Worship Associate Millie Phillips to reflect on what our Unitarian Universalist faith requires of us.”So, what does Unitarian Universalism require of me?” she asked.

A task that I think no other religion does so completely – to think for myself. To co-create, within the ethical construct of our principles and within the walls of this beloved community, a religion that is historically grounded and ever-evolving; shared, yet uniquely my own.”

 

 

 

 

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog