You are currently browsing the tag archive for the ‘Rotary Club Barcelona Mar’ tag.

Inmersos en la placidez que nos transmite el Mar Mediterráneo, nos reunimos alrededor de esta mesa rotaria para que nos haga llegar su luz y su armonía con la misma intensidad y solidaridad con la que baña sus costas. Y [para que] eleve nuestro espiritu en todas nuestras acciones y esfuerzos para el bien de la sociedad. Así sea.

A l’habitual reunió dels dilluns, Ramon Masià pren el relleu d’Elena Almirall com a president del Rotary Club de Barcelona Mar. La tradició associa més aquest moment a un sopar de gala i potser caldria recuperar-la. Nou curs per a aquest club nascut de la ma de Xavier Altarriba fa quatre anys. L’any que finalitza ha deixat un bon balanç de projectes solidaris –ha estat clarament actiu en diversos fronts, com recull la Memòria de la junta- i alguna assignatura pendent en la dinàmica associativa. El nou president té un sòlid prestigi com organitzador i segur que això es notarà en el dia-a-dia.

Avui, dinar dels dilluns del Rotary Club de Barcelona Mar. Assemblea General. Helena Almirall pren el relleu de José Luis Pal pel curs 2010-11. Com es sabut, els càrrecs rotaris tenen una durada improrrogable d’un any, un dels mecanismes metodològics que explica el funcionament del Club i el seu missatge democràtic d’escissió del càrrec i de la persona. Helena Almirall, psicòloga i antiga professora de la Universitat de Barcelona, explica el seu programa d’actuació amb un constatable domini del manual d’actuació rotari. Ens espera un mandat molt atractiu, segur.

Helena Almirall condecora José Luis Pal com Paul Harris Fellow

Barcelona és una ciutat oberta i tolerant i, per tant, és una bona ciutat rotària. Divendres passat al vespre unes cinc-centes persones vam participar a un sopar a l’Hotel Juan Carlos I, preparat per Mey Hofmann, amb una gran qualitat. Es difícil que un banquet massiu tingui algun interès culinari i aquest va ser extraordinari. La Mey és una de les rotàries de Barcelona, no per casualitat. Requisit acomplert, doncs. I l’objectiu de la recaptació per finalitats benèfiques, imagino que també, atès el nombre de participants. Finalment, segur, els rotaris assistents i els seus amics vam experimentar l’orgull de la resposta positiva dels companys i de la unitat entre els clubs metropolitans. Altres coses, com un disseny modern de l’acte i la qualitat de la megafonia hauran d’esperar a la propera edició.

 

La  tradició rotària des de 1922 i la vetllada de divendres van posar sobre la taula que  el Rotary Club voldria simbolitzar les virtuts de la millor Barcelona, una ciutat per a la convivència en la que és possible lluitar per la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom i preservar les diferències que ens enriqueixen i que destil·len un marc intercultural extraordinàriament atractiu. Així va expressar-ho Jordi William Carnes, Primer Tinent d’Alcalde, durant el seu discurs, un dels pocs moments en que el públic va concentrar-se silenciosament en les paraules de l’orador.

 

Les paraules de Carnes van reflectir l’existència d’un  binomi entre Rotary i Barcelona, com  es desprèn de la sintonia perfecta entre el pensament del fundador,  Paul Harris, i el missatge de pau que ha fet de Barcelona una referència de diàleg, basada en el conreu del coneixement com a principal indústria i com a motor de progrés. Efectivament, deia Paul Harris que en l’enfrontament entre la ignorància i la intel·ligència, la ignorància és normalment, l’agressora. La ignorància és la causa de la violència cega, de la incomprensió de l’altre, del domini de les passions irracionals que ens fan descobrir enemics a on només hi ha éssers humans.

 

La ignorància explica l’atreviment dels qui ens volen salvar amb receptes dogmàtiques. Així ho deia també Paul Harris: quan menys coneixement té una persona, més pensa que és un savi i més disposat es troba a fer tots els esforços possibles per imposar els seus punts de vista sobre la resta de la gent. En un moment de dificultat social com el que estem patint, les divisions han de cedir el pas al consens, les ambicions han de sacrificar-se al servei, els prejudicis han de ser substituïts per judicis basats en el seny i en el reconeixement humil del que no sabem. Avui ens cal reescriure   el nostre futur perquè ens mereixem un futur millor. Potser hem de llençar alguns vells papers i posar-nos a treballar sobre fulls en blanc. En qualsevol cas, hem de seguir aquell consell de Paul Harris al Rotary de centrar els esforços en els temes susceptibles de generar acords i deixar de banda, per un temps, aquells temes en els que regna el desacord.

 

En el sopar d’unitat rotària, el discurs de Jordi William Carnes va ser una crida al que es pot fer des dels clubs en la tasca de servei que li es pròpia. I va ser un missatge a la Ciutat, sobre la força que podem tenir quan ens posem a remar tots en la mateixa direcció.

Margarita Casamajor recibe el cheque del presidente José Luis Pal, entre Susana Duch y Eva Mesa

Jorge Lasheras nos ha convencido hoy a todos en el almuerzo de los lunes del Rotary Club de Barcelona Mar: la cúpula de Barceló en el Palacio de las Naciones de Ginebra no sólo no se cae, como afirman con reiteración maledicente las leyendas urbanas, sino que goza de muy buena salud. En la sala XX, bautizada como de los Derechos Humanos y de la Alianza de las Civilizaciones, la cúpula simboliza la complejidad, es decir la característica más relevante de las relaciones entre los pueblos, y, por tanto, el fenómeno que debe tratar de comprenderse si se quiere avanzar hacia la paz. La complejidad no admite la reducción a esquemas porque la mirada con la que se nos observa da una imagen distinta de la mirada con la que observamos nosotros. La sala XX es la contribución más importante de España al multilateralismo ginebrino desde que ocupó en aquella ciudad su destino don Salvador de Madariaga.

Jorge Lasheras es el director general de la Fundación Onuart:

http://www.fundaciononuart.es

Rotary Club de Barcelona Mar

Rotary Club de Barcelona Mar

Avui, debat amb Miquel Valls, president de la Cambra.

Anit, a les nou del vespre, Cercle Eqüestre, Saló Daurat, sopar d’hivern del Rotary Club de Barcelona Mar. Una taula imperial acollidora i una cuina de bona qualitat són el marc perfecte d’una vetllada capaç de vertebrar elegància i intel·ligència. Seré un antic, però la combinació de la uniformitat rigorista de l’ smoking dels cavallers amb la varietat imaginativa del vestit llarg de les dames em sembla un marc adequat a l’exercici de la tolerància en el lliure intercanvi de les idees. Molt sovint, però, qui es vesteix per sopar en aquests temps informals pot ser que amagui l’absència de matèria, un encefalograma pla, per dir-ho metafòricament. No és el cas avui. Al contrari, al Club presidit enguany per José Luis Pal –i l’any vinent per Helena Almirall, d’acord amb les previsions rotàries- aquestes vetllades són una bona ocasió per estrènyer els lligams de companyonia i per aprendre els uns dels altres.

Molt per damunt de les angoixes de la vida material, s’obre pel Rotari el vast domini del pensament lliure i de l’acció al servei de l’altre.  Que ell inspiri la nostra conducta al món professional i social, que guií la nostra vida i que serveixi de far lluminós al nostre camí.

La nova Junta: Vicky Nogués, María de Lecuona, José Luis Pal (president 2009-10), Helena Almirall i Maite Sanahuja

La nova Junta: Vicky Nogués, María de Lecuona, José Luis Pal (president 2009-10), Helena Almirall i Maite Sanahuja

Joan-Francesc Pont, Francesc Xavier Altarriba i José Luis Pal
Joan-Francesc Pont, Francesc Xavier Altarriba i José Luis Pal

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog