You are currently browsing the tag archive for the ‘Rotary Club’ tag.

Barcelona és una ciutat oberta i tolerant i, per tant, és una bona ciutat rotària. Divendres passat al vespre unes cinc-centes persones vam participar a un sopar a l’Hotel Juan Carlos I, preparat per Mey Hofmann, amb una gran qualitat. Es difícil que un banquet massiu tingui algun interès culinari i aquest va ser extraordinari. La Mey és una de les rotàries de Barcelona, no per casualitat. Requisit acomplert, doncs. I l’objectiu de la recaptació per finalitats benèfiques, imagino que també, atès el nombre de participants. Finalment, segur, els rotaris assistents i els seus amics vam experimentar l’orgull de la resposta positiva dels companys i de la unitat entre els clubs metropolitans. Altres coses, com un disseny modern de l’acte i la qualitat de la megafonia hauran d’esperar a la propera edició.

 

La  tradició rotària des de 1922 i la vetllada de divendres van posar sobre la taula que  el Rotary Club voldria simbolitzar les virtuts de la millor Barcelona, una ciutat per a la convivència en la que és possible lluitar per la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom i preservar les diferències que ens enriqueixen i que destil·len un marc intercultural extraordinàriament atractiu. Així va expressar-ho Jordi William Carnes, Primer Tinent d’Alcalde, durant el seu discurs, un dels pocs moments en que el públic va concentrar-se silenciosament en les paraules de l’orador.

 

Les paraules de Carnes van reflectir l’existència d’un  binomi entre Rotary i Barcelona, com  es desprèn de la sintonia perfecta entre el pensament del fundador,  Paul Harris, i el missatge de pau que ha fet de Barcelona una referència de diàleg, basada en el conreu del coneixement com a principal indústria i com a motor de progrés. Efectivament, deia Paul Harris que en l’enfrontament entre la ignorància i la intel·ligència, la ignorància és normalment, l’agressora. La ignorància és la causa de la violència cega, de la incomprensió de l’altre, del domini de les passions irracionals que ens fan descobrir enemics a on només hi ha éssers humans.

 

La ignorància explica l’atreviment dels qui ens volen salvar amb receptes dogmàtiques. Així ho deia també Paul Harris: quan menys coneixement té una persona, més pensa que és un savi i més disposat es troba a fer tots els esforços possibles per imposar els seus punts de vista sobre la resta de la gent. En un moment de dificultat social com el que estem patint, les divisions han de cedir el pas al consens, les ambicions han de sacrificar-se al servei, els prejudicis han de ser substituïts per judicis basats en el seny i en el reconeixement humil del que no sabem. Avui ens cal reescriure   el nostre futur perquè ens mereixem un futur millor. Potser hem de llençar alguns vells papers i posar-nos a treballar sobre fulls en blanc. En qualsevol cas, hem de seguir aquell consell de Paul Harris al Rotary de centrar els esforços en els temes susceptibles de generar acords i deixar de banda, per un temps, aquells temes en els que regna el desacord.

 

En el sopar d’unitat rotària, el discurs de Jordi William Carnes va ser una crida al que es pot fer des dels clubs en la tasca de servei que li es pròpia. I va ser un missatge a la Ciutat, sobre la força que podem tenir quan ens posem a remar tots en la mateixa direcció.

Margarita Casamajor recibe el cheque del presidente José Luis Pal, entre Susana Duch y Eva Mesa

Jorge Lasheras nos ha convencido hoy a todos en el almuerzo de los lunes del Rotary Club de Barcelona Mar: la cúpula de Barceló en el Palacio de las Naciones de Ginebra no sólo no se cae, como afirman con reiteración maledicente las leyendas urbanas, sino que goza de muy buena salud. En la sala XX, bautizada como de los Derechos Humanos y de la Alianza de las Civilizaciones, la cúpula simboliza la complejidad, es decir la característica más relevante de las relaciones entre los pueblos, y, por tanto, el fenómeno que debe tratar de comprenderse si se quiere avanzar hacia la paz. La complejidad no admite la reducción a esquemas porque la mirada con la que se nos observa da una imagen distinta de la mirada con la que observamos nosotros. La sala XX es la contribución más importante de España al multilateralismo ginebrino desde que ocupó en aquella ciudad su destino don Salvador de Madariaga.

Jorge Lasheras es el director general de la Fundación Onuart:

http://www.fundaciononuart.es

Avui, dinar a les 14:00 hores, al Rotary Club de Barcelona – Les Corts, al Gran Hotel Catalònia. La presidenta és Pilar Soldevila i m’ha convidat la Rosina Pereta, una advocada hiperactiva que ens va visitar un dia al Barcelona-Mar. José Luis Pal té la gentilesa de ser-hi present. Parlo, un cop més, sobre la política anti-rotària del franquisme i es produeix el debat més viu dels que he viscut fins al moment. M’impressiona conèixer a un dels membres del mític Club de los Martes, versió dissimulada a Barcelona del Rotary Club al final del franquisme.

El discurs del 9 de juny 2008

Anit, a les 20:30, sopar de gala del Rotary Club de Barcelona Mar a l’Hotel 1898, de Les Rambles amb Pintor Fortuny, la pròpia seu del Club des de fa  ja un cert temps. Cent vint comensals i un rigorós compliment de les velles normes de l’etiqueta, enteses com una expressió lúdico-festiva de la companyonia entre els/les socis i els seus amics. L’estil del nou Club per tot arreu, a la decoració de les taules, a la banda de jazz, a l’aperitiu, a un protocol mesurat al minut, al bon ambient de mil-i-una converses superposades… Com ja he escrit en un altra ocasió, Francesc Xavier Altarriba va ser l’ànima inspiradora del Club, format avui per un conjunt extraordinari de persones, del que em sento orgullós de pertanyer-hi. Ells i elles van fer possible l’acte d’ahir. L’enllaç porta a les notes sobre les que vaig construir el meu discurs com president-fundador.

Foto 21 desembre 07

Al Top City de l’Hotel Princesa Sofía es va reunir ahir el sopar d’hivern del Rotary Club de Barcelona Pedralbes, conjuntament amb dos clubs nascuts de la seva activitat: el Rotary Club de Barcelona Europa i el Rotary Club de Sant Feliu de Codines-Cingles de Bertí. Una ocasió, a més, especial: el naixement del Rotary Club de Barcelona Mar, impulsat de forma incansable pel Dr. Francesc Xavier Altarriba. El nou Club -encara en tràmit de reconeixement formal- va rebre el caliu dels clubs padrins, la campana que presidirà els seus treballs i l’impuls ferm del companyerisme de tots i cada un dels assistents.

Dr. Joan-Frances Pont

La política anti-rotaria del franquismo – 21.4.2010

En el primer link, la versión “definitiva”, publicada en el Libro-homenaje a José Luis Barquero del año 2012. En el link segundo se contiene el texto de la charla sobre este tema que preparé en la primavera de 2007 [En la versión actualizada a abril de 2010]

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog