Un assaig intranscendent
Tens més de trenta anys i et conviden a un sopar a una Masia o a una casa, a l’interior o a la costa de l’Empordà. Els amfitrions han llençat la casa per la finestra. La convocatòria és sobre les set o les vuit del vespre, perquè molts dels amics defensen la reforma horària impulsada per Fabian Mohedano. Que l’hora no et faci creure que es tracta d’un pool party! A un pool party es pot anar amb roba de bany, però si hi ha un dinar o un refrigeri, excepte si es tracta d’un aperitiu informal, ens posarem un vestit o uns pantalons, malgrat que siguin curts, i una camisa o un niqui (àdhuc una samarreta, però millor si evitem prescindir completament de coll).
Es tracta, doncs, d’un sopar, i els amfitrions han fixat un dress code ambigu: smart Empordà summer style. O no han dit res, però el marc és el descrit al paràgraf anterior. No pateixi. Tractaré d’explicar breument que s’espera dels convidats. Els homes: pantalons llargs de tela, prohibits els texans, els pantalons curts i els tipus pirata (emanació radical del lletgisme); camisa de màniga llarga, lleugerament arremangada si no es porta res més o si hem hagut de prescindir de la jaqueta per la calor; molt recomanable, com deia l’àvia de José Manuel, una senyora, una jaqueta, que pot ser una ‘teba’. La jaqueta, preferiblement, blau marí. Blanca només en l’estricte període estival. Amb la jaqueta blau marí, pantalons blancs o clars. Amb la jaqueta blanca, pantalons negres. La camisa, preferiblement, llisa i mai estil Miami vice o Torrente. Vestir completament de blanc queda reservat a personatges agosarats com el meu pare. Les sabates com els pantalons.
Les dones: la solució més empordanesa és un vestit llarg d’estiu, elegant i informal al mateix temps, amb unes sandàlies amb taló o sense, segons la preferència de cadascú. Eventualment, un vestit curt, simple, sense mànigues. No recomano un vestit midi per a una ocasió com aquesta. Pantalons de l’estil palazzo o similar, amples, amb una caiguda natural. L’escot, l’esquena, les espatlles, el tall o no a la faldilla dependran de la creativitat personal, així com els colors, preferentment clars, sense excloure el barceloní negre de tots els temps. L’estiu obre la porta a la imaginació, com lluir les espatlles o els braços. Cal tenir a mà alguna cosa per cobrir-se si refresca. Normalment, sense mitges, que a l’estiu es reserven a ocasions més solemnes.
Homes i dones: inconcebibles les vambes, esportives, xancletes, nàutics. Les espardenyes, només després de les dues de la matinada.
Joan-Francesc Pont Clemente 