“Sin embargo, ningún otro lugar revelaba la solemnidad meticulosa de la biblioteca, que fue el santuario del doctor Urbino, antes de que se lo llevara la vejez. Allí, alrededor del escritorio de nogal de su padre, y de las poltronas de cuero capitonado, hizo cubrir los muros y hasta las ventanas con anaqueles vidriados, y colocó en un orden casi demente tres mil libros idénticos empastados en piel de becerro y con sus iniciales doradas en el lomo”

 

(Gabriel García Márquez: El amor en los tiempos del cólera, Mondadori, Barcelona, 1995, página 35)

In memoriam

Barcelona, dissabte, 12 d’abril de 2014

Tres lògies catalanes, Descartes, de Barcelona, Iod del Maresme, de Mataró i Pedra Tallada, de Palafrugell, organitzen un cop més el sopar republicà de commemoració avançada del 14 d’abril, una iniciativa que va néixer fa una dotzena d’anys de forma espontània, precedit enguany d’una Tinguda conjunta.  Tinc l’honor de compartir l’estrada de l’Orador amb el Dr. Santiago Castellà i amb un tercer ponent. Nit de coincidències i evocacions, nit de pensar en el futur. L’enllaç porta al text que em va servir de base per a la meva intervenció.

 Educació republicana i república educativa

LA TIETA

 

La fotografia és a casa, pel 85è aniversari de la tieta Rosario, l’any 2006.

 

L’enllaç porta al text de les meves paraules durant la seva missa – funeral corpore insepulto, dissabte passat al Tanatori de Sant Gervasi.

IMG_0057

Ahir, anada i tornada de Madrid amb l’AVE: una òptima reunió de treball a la Direcció General de Tributs amb uns interlocutors savis, atents i creatius. Com a funcionari de la universitat em produeix una gran satisfacció trobar excel·lents funcionaris al servei del públic. El viatge en tren, còmode, puntual i ràpid…amb una sola queixa: els veïns de vagó que feien servir el telèfon mòbil durant quasi tota l’estona a un volum que dificultava la concentració en la lectura de l’informe de la Comissió Lagares. Ara llegeixo, que l’AVE tindrà des de l’estiu cotxes amb l’ús del mòbil prohibit. Bona noticia! Però recordem que ara ja estava desaconsellat i es demanava parlar des de les plataformes. Immunes a la condició nacional, lingüística o ètnica, els mal educats parladors eren de tots els orígens… Benvingut el silencia a l’AVE, benvinguda la xarxa wi-fi i benvinguts els descomptes al preu. Avenços cap a la civilització dels nostres bàrbars costums.

Antoni Puigverd en LA VANGUARDIA de hoy:

“La coincidencia de la propuesta de la ANC (secesión el 2015) y la aceptación por parte de Mas de la hipótesis de una declaración unilateral de independencia han reforzado la impresión de que el presidente ni es un flautista ni es un acompañante del pueblo, sino un político sin margen de maniobra que no puede sino obedecer el plan fijado por una organización civil muy potente y respetable, pero a la que nadie ha votado”.

DSC_0119SIS ANYS

 

L’enllaç porta a les meves paraules durant l’acte en record de Magí Pont Mestres, seminari de Dret tributari empresarial de la Universitat de Barcelona, 8 de març de 2014, 12:15 hores.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/27/catalunya/1385576244_213657.html

 

Publicado en EL PAÍS el pasado 28 de noviembre de 2013. Encuentro el artículo recortado entonces y lo comparto ahora con los lectores de este cuaderno que no lo hubieran detectado antes.

 

Els tres grafits del jardí central de la Facultat de Dret:

 

Benvingut als Països Catalans!

Segona convocatòria al 3.5, no!

Pràctiques remunerades

 

No tinc paraules…

Un día de encierro para preparar, junto a Maria Dolors Torregrosa, la versión del informe de avance de nuestra investigación sobre “el acto administrativo consentido” que presentaremos el sábado que viene en el Seminario de Derecho tributario empresarial de la Universidad de Barcelona. Una jornada especial, al conmemorarse el sexto aniversario del fallecimiento del Profesor Magín Pont Mestres.

Éste es el programa del día:

 

http://www.fundacionpontylancuentra.org/220-quinta-sesion-del-curso-2013-14-i-entrega-del-premio-farigola-i-romani.html

 

Demà un altra “vaga” a la Universitat de Barcelona amb barricades al campus i silicona als panys de les portes? Quina mena de protesta per una universitat democràtica és la que es basa en la negació de l’exercici de la llibertat? Els actuals plans d’estudi es basen en calendaris tancats de sessions a les que els alumnes han de portar el tema preparat… La pèrdua de classes és incompatible amb el mètode que requereix la iniciativa dels estudiants basada en un treball personal intens previ.

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.