Un assaig intranscendent

Tens més de trenta anys i et conviden a un sopar a una Masia o a una casa, a l’interior o a la costa de l’Empordà. Els amfitrions han llençat la casa per la finestra. La convocatòria és sobre les set o les vuit del vespre, perquè molts dels amics defensen la reforma horària impulsada per Fabian Mohedano. Que l’hora no et faci creure que es tracta d’un pool party! A un pool party es pot anar amb roba de bany, però si hi ha un dinar o un refrigeri, excepte si es tracta d’un aperitiu informal, ens posarem un vestit o uns pantalons, malgrat que siguin curts, i una camisa o un niqui (àdhuc una samarreta, però millor si evitem prescindir completament de coll).

Es tracta, doncs, d’un sopar, i els amfitrions han fixat un dress code ambigu: smart Empordà summer style. O no han dit res, però el marc és el descrit al paràgraf anterior. No pateixi. Tractaré d’explicar breument que s’espera dels convidats. Els homes: pantalons llargs de tela, prohibits els texans, els pantalons curts i els tipus pirata (emanació radical del lletgisme); camisa de màniga llarga, lleugerament arremangada si no es porta res més o si hem hagut de prescindir de la jaqueta per la calor; molt recomanable, com deia l’àvia de José Manuel, una senyora, una jaqueta, que pot ser una ‘teba’. La jaqueta, preferiblement, blau marí. Blanca només en l’estricte període estival. Amb la jaqueta blau marí, pantalons blancs o clars. Amb la jaqueta blanca, pantalons negres. La camisa, preferiblement, llisa i mai estil Miami vice o Torrente. Vestir completament de blanc queda reservat a personatges agosarats com el meu pare. Les sabates com els pantalons.

Les dones: la solució més empordanesa és un vestit llarg d’estiu, elegant i informal al mateix temps, amb unes sandàlies amb taló o sense, segons la preferència de cadascú. Eventualment, un vestit curt, simple, sense mànigues. No recomano un vestit midi per a una ocasió com aquesta. Pantalons de l’estil palazzo o similar, amples, amb una caiguda natural. L’escot, l’esquena, les espatlles, el tall o no a la faldilla dependran de la creativitat personal, així com els colors, preferentment clars, sense excloure el barceloní negre de tots els temps. L’estiu obre la porta a la imaginació, com lluir les espatlles o els braços. Cal tenir a mà alguna cosa per cobrir-se si refresca. Normalment, sense mitges, que a l’estiu es reserven a ocasions més solemnes.

Homes i dones: inconcebibles les vambes, esportives, xancletes, nàutics. Les espardenyes, només després de les dues de la matinada.

Su hermana Baruche se casó con José Zarco Avellaneda y siempre recordaré a Zarco enseñándome la Historia de Cartagena y regalándome ejemplares de la Colección Almarjal, la mayoría de los cuáles están o en el estudio de mi padre o en mi antigua habitación de la Torre Glorias en Comarruga. Los últimos cuatro los recibí de Pepe en enero de 1976 y están cuidadosamente guardados en la biblioteca del Mas Lilou: Los Cantonales, La Minería en Cartagena, Cervantes en Murcia y Cartagena y Estampas de Cartagena en el Siglo XVIII. De Zarco procede mi admiración por Isaac Peral, el descubrimiento de la Cartagena modernista, la imaginación sobre la base de submarinos, explicada, pero nunca visitada, y los atracones de caramelos de pasión de ‘La Gardenia’. Uno de los lugares más típicos para comprar caramelos, envueltos en color morado, con el dibujo de un penitente encapuchado, era la clásica tienda de ultramarinos de la calle Palas, cuyo propietario era Fermín Tárrega. Entré en ultramarinos Tárrega por vez primera en el verano de 1968 durante un viaje de final de curso de los alumnos del entonces primero de bachillerato (11 años) del Real Colegio de las Escuelas Pías de Sarriá. La Tía Encarnita trabajó allí como cajera hasta su jubilación.

Recuerdo todo esto ahora, y muchas otras cosas, porque Encarna Aguirre Clemente, la Tía Encarnita, murió ayer, aunque el Alzheimer la alejó de la realidad y a hace tanto tiempo, demasiado. Ha cumplido los 93 años y hasta hace unos 15, durante toda mi vida, ella estaba presente en todos los acontecimientos familiares de nuestra casa, nacimientos, bodas y todos los demás ritos de paso, sin olvidar la Navidad o las vacaciones estivales. No venía y se marchaba, no eran visitas al uso, estaba con nosotros una semana o dos, convivíamos como si no nos hubiéramos dejado de ver durante meses. La eché de menos en la boda de mi hija Astrid, pero hace una década ya no podía viajar.

Dominaba el ganchillo y las casas de la familia conservan muchas de sus creaciones, combinación de utilidad y de estética. La distancia no le impidió nunca estar al día de cuanto nos sucedía y vivir una intensa relación fraternal con Gloria, mi madre, el cauce a través del cual ninguno de nosotros ha dejado de querer nunca a Encarnita. Gloria y Encarnita cumplieron juntas su deseo de peregrinar a Jerusalén, culminación de dos vidas unidas por el origen familiar y por el cultivo de los valores de su tiempo.

Hemos recibido la noticia sin tiempo para llegar a sus exequias, pero hoy está intensamente presente en nuestros corazones. Nuestras flores, rojas, símbolo de los lazos de la sangre, te acompañarán. Y tu recuerdo no perecerá, porque eres, has sido, serás, siempre, buena.

https://raed.academy/ca/llegat-erasme-de-rotterdam/

 

 

Demà dilluns, 22 d’octubre de 2018

Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, (FECETC)

Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, President de Foment del Treball Nacional. 
Josep Roset i Castells, President de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, (FECETC)
Representant institucional.

10:00h. Licitacions com eina de canvi en la inserció laboral de persones amb discapacitat.
Xavier Amor Martín, President de la Federació de Municipis de Catalunya i Alcalde de Pineda de Mar.

10:30h. Gestió del Canvi de la realitat dels Centres Especials de Treball
Daniel Aníbal Garcia Diego, President de la Federación Empresarial de Asociaciones de Centros Especiales de Empleo (FEACEM).

11:00h. Pausa-cafè i networking

11:30h. Gestió del Canvi de la realitat dels Centres Especials de Treball per afavorir l’equitat d’oportunitats i la sostenibilitat.
Elena Pérez Cayuela, Vicepresidenta de l’Asociación Empresarial de Centros Especiales de Empleo de persones con discapacidad de Fundación ONCE (AECEMFO).
Francesc Durà i Vila, Vicepresident de l’Asociación Empresarial para la Discapacidad (AEDIS)
Ignacio Rodríguez Sáez, President de l’Asociación Empresarial de Centros Especiales de Empleo de Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica (AECEMCO).
Rafael Ruano i Palou, President de la Federació Catalana de Centres Especials de Treball d’Economia Social. (FEACEM Catalunya)
13:00h. Debat

13:15h. Eines pel canvi de Centres Especials de Treball d’iniciativa social segons modificació del art. 43 del RDL 1/2013 de la Llei Gral. De drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
Joan-Francesc Pont i Clemente, Catedràtic de Dret Tributari de la Universitat de Barcelona. Coronas Advocats.

13:45h. Clausura
Chakir El Homrani Lesfar, Hble. Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
Rafael Ruano i Palou, president de Federació Catalana de Centres Especials de Treball d’Economia Social FEACEM Catalunya.

Conduirà la jornada, que tindrà lloc a la Seu de Foment (places exhaurides), Bibiana Bendicho Latre, Vicepresidenta de FECETC.

ProgramaXTAX UCM 31 mayo 2018 vdef2205

Ha mort Josep Maria Caparrós Lera (Barcelona, 28 de desembre de 1943 – Barcelona, 18 de març de 2018),   historiador i crític cinematogràfic, fundador del Centre d’Investigacions Film-Història de la UB el 1983, i un dels pioners en la introducció dels estudis cinematogràfics a la universitat. Catedràtic d’Història Contemporània i Cinema a la Universitat de Barcelona i membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, ha deixat més de 40 llibres relacionats amb la història del cinema. Va ser deixeble de Miquel Porter Moix, Ángel Luis Os i Marc Ferro. Va destacar en la investigació sobre el cinema i la història sobretot en la Segona República i la guerra civil espanyola. Entre els seus llibres publicats destaca Arte y Política en el cine de la República (1981), El cine español bajo el régimen de Franco(1983), El cine español de la democracia. De la muerte de Franco al cambio socialista (1992), La guerra de Vietnam, entre la historia y el cine (1998), Breve historia del cine americano. De Edison a SpielbergLa cuestión irlandesa y el IRA: una visión a través del cine (2003), La Pantalla Popular. El cine español durante el Gobierno de la derecha (2005), Historia del cine español (2007), Historia del cine mundial (2009), El cine español durante el Gobierno de Zapatero (2017) i El pasado como presente (2017).  L’últim llibre en el que va treballar va ser Las películas que vio Franco (2018), escrit al costat de Magí Crusells, amb pròleg de Paul Preston  i epíleg d’Andreu Mayayo. Preston i Mayayo, per cert, dues persones a les que he tingut ocasió de conèixer i d’admirar.

Josep Maria Caparrós em va obrir els ulls al cinema quan jo feia sisé de batxillerat durant el curs 1972-73 i ell va impartir a la meva escola   per primer cop, una ‘activitat extra’ sobre el tema, configurada com una veritable assignatura. Algunes de les pel·lícules amb les que ens va fer treballar i estimar el cinema: ‘El limpiabotas’ de Vittorio de Sica, ‘Recuerda’ d’Alfred Hitchcock, ‘Los olvidados’ de Luis Buñuel i ‘Calle Mayor’ de Juan Antonio Bardem. Ens deia Caparrós a aquells adolescents de casa bona que la imatge fílmica juga un paper important en l’educació de les masses com a crítica social, com a mitjà de cultura i com a forma d’expressió artística. El missatge es transmet per l’estètica, una estètica que cal saber copsar.

Josep Maria Caparrós, sit tibi terra levis.

MOINS DE PASSION, PLUS DE FRATERNITÉ – ESPACES DE LIBERTÉ – NOVIEMBRE 2017

PRÓLOGO AL LIBRO EL INTERÉS PÚBLICO Y SU SATISFACCIÓN CON LA COLABORACIÓN PUBLICO PRIVADA – CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA


Em plau convidar-lo a la presentació del llibre Com fer recerca, coeditat entre la Reial Academia Europea de Doctors i ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) que tindrà lloc el proper dia 23 de gener, dimecres, a les 19.00  a la Sala d’Actes de Foment del Treball. Via Laietana, 32, principal, Barcelona, (adjuntem invitació) amb la intervenció dels següents ponents:

 

  • ALFREDO ROCAFORT NICOLAU

Presidente de la Real Academia Europea de Doctores

  • ORIOL AMAT SALAS

Presidente de ACCID y de la Comisión de Contabilidad del Colegio de Economistas de Catalunya

Catedrático de la Universidad Pompeu i Fabra – Académico Numerario RAED

  • JOAN-FRANCESC PONT CLEMENTE

Académico Numerario y Presidente de la sección de Ciencias Sociales de la RAED

  • MARÍA DEL ÀNGELS CALVO

Académica Numeraria y presidenta de la sección de Ciencias de la Salud de la RAED

  • JOSEP IGNASI SARANYANA

Académico Numerario y Presidente de la sección de Ciencias Humanas de la RAED

  • JAIME RODRIGO DE LARRUCEA

Académico Numerario y Presidente de la sección de Ciencias Tecnológica de la RAED

  • ARCADI NAVARRO

Dr. en Biología

Secretario de Universidades e investigación de la Generalitat de Catalunya

Una cuestión de educación y de respeto: no toser en los conciertos es tan sencillo como tener unos caramelos a mano. Es igual de sencillo que desconectar el móvil o no hacer fotografías. Y digo desconectar el móvil, porque a quienes lo consultan durante un concierto se les ilumina la cara y molestan…

Categories

Arxiu

RSS i Marcadors Socials

AddThis Feed Button Bookmark and Share BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog